Catalŕ
Presentació Campanya de la Coordinadora pel Valenciŕ en l’Ensenyament Universitari
17/10/2019 Llengua

La Coordinadora pel Valencià en l’Ensenyament Universitari (VEU) ha engegat aquest dimecres una campanya de recollida de propostes per fer possible “una vida universitària plenament en valencià” als campus de la Universitat de València (UV). En la presentació a la Facultat de Ciències Socials de la UV, l’entitat ha explicat que s’ha creat una bústia de suggeriments i queixes perquè tota la comunitat universitària hi aporti les denúncies o propostes que cregui convenients.

Durant l’acte, al qual al qual han assistit representants d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, STEPV, BEA, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Plataforma per la Llengua, Decidim, la Càtedra de Drets Lingüístics i del Servei de Política Lingüística de la UV, els impulsors de la iniciativa han explicat que el servei estarà disponible, tant a través del web veucoordinadora.org, com en espais habilitats en diferents llocs de la universitat.

VEU explica en el seu web, que “després de més de 35 anys de la promulgació de la LUEV [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià] i a pesar de certs avenços, el seu objectiu principal continua incomplert: situar el valencià i el castellà en igualtat de condicions”. Tot i admetre que la UV és la universitat valenciana que ofereix un percentatge més alt de classes en valencià, l’entitat (un 36,2% el curs passat i les últimes dades indiquen un mínim de 43% per al curs vinent), l’entitat assegura que, “en la pràctica, aquestes xifres no són reals” i reclamen la posada en marxa d’una política lingüística universitària comuna en tot el País Valencià i que “es complisquen els compromisos lingüístics de forma completa i no només dins de l’aula”. També reivindiquen “un model educatiu únic amb el valencià com a llengua vehicular i dins d’un model multilingüe”

Rafael Castelló Cogollos, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha valorat el fet que la societat civil dugui a terme iniciatives destinades a protegir els drets lingüístics més enllà de la feina que fan les institucions.