A través d'una piulada amb imatges de documents, l'organització independentista ha recordat d'on va sorgir la teorització i la proposta d'impulsar l'Assemblea de Càrrecs Electes per la independència fa tres dècades. Al missatge, l'organització hereva del MDT recorda que "Ho vam dir el 1998, ho vam repetir el 2008 i ho vam tornar a plantejar el 2018..."
El missatge va acompanyat d'informació gràfica dels documents de la VI Assemblea de l'MDT i altres documents on defensaren la idea de prioritzar una Assemblea de Càrrecs Electes independentista.
👉 Ho vam dir el 1998, ho vam repetir el 2008 i ho vam tornar a plantejar el 2018... I ahir la nostra proposta estratègica es va començar a fer realitat: ja tenim l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya!
— Poble Lliure 🎗 (@Poble_Lliure) October 31, 2019
✊ Cap a la República Catalana! Ruptura Democràtica! pic.twitter.com/dKrLyTAU19
A banda dels documents polítics públics o interns tant de l'MDT com de Poble Lliure, a la publicació portaveu de l'organització independentista es va plasmar reiteradament durant tres dècades la necessitat que es construís aquest Assemblea de càrrecs electes per la independència. Reproduïn alguns fragments de La Veu que mostren com van reiterar aquesta necessitat que, a la fi, s'ha fet realitat i ha començat a caminar:
"Patriotisme i estratègia", article d'Albert Botran
L’estratègia de creació i desplegament de l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans o del Consell Nacional del Poble Català (instàncies breument esbossades per l’Esquerra Independentista) és una estratègia d’acumulació de forces, de llarg termini. Perquè ara mateix hi ha unes estructures de poder –entre les quals podem comptar els partits institucionals- que poden tocar el xiulet i aturar el procés d’autodeterminació que hagi engegat una plataforma àmplia com les esmentades, si veuen perillar les seves quotes de poder. Les plataformes unitàries del moviment per l’autodeterminació necessiten d’un nucli molt dur i conscient que vagi estirant.
De la mateixa manera, els Països Catalans necessiten estructures de construcció nacional al marge del poder actualment constituït: des de sindicats nacionals fins a agrupacions de professionals, passant per centres estadístics i de recerca, fòrums de debat o xarxes sociopolítiques (casals i ateneus, etc.). No es pot improvisar una República Catalana a partir d’un gest parlamentari, fins i tot en el cas que això fos possible, cosa de què dubtem. Si no, serà una calca de l’autonomia catalunyesa: serà una independència a l’estil Gattopardo: canviar-ho tot perquè no canviï res. La manera de combatre la política d’elits que ara impera és la territorialització del moviment per l’autodeterminació i el desplegament (també territorial) de la construcció nacional. Aquest és un ingredient democratitzador essencial entre les transformacions que comporta l’alliberament nacional.
La Veu núm. 108 núm. 88 / juliol de 2009
Política independentista i debat per avançar, article de Carles Castellanos i Llorens
La possibilitat que en les pròximes dècades es pugui assolir una ruptura de caire independentista depèn de com es conformi una proposta capaç de situar aquests sectors populars, amb una certa diversitat ideològica de partida, en una acció global d’orientació rupturista. De manera semblant a la lluita contra la dictadura que el nostre poble va portar a terme fa unes quantes dècades, cal desenvolupar un moviment de masses capaç d’aglutinar i mobilitzar amplis sectors populars. L’orientació rupturista d’aquest procés hauria de ser garantida per una estructura sòlida de l’Esquerra Independentista agrupada en una Unitat Popular capaç d’influir de manera sensible en el conjunt del poble català i en els moviments i mobilitzacions democràtics radicals d’àmplies masses de la població.
D’altra banda, pel que fa als instruments organitzatius més amplis necessaris, crec que haurien de ser com a mínim d’un doble caràcter: d’una banda, una àmplia estructura organitzativa de base (Assemblees territorials), estructura que ha de representar l’inici d’un procés constituent de la nació catalana. I d’altra banda, elements que desenvolupin al si de la societat les possibilitats d’una ruptura institucional (com una Assemblea de Representants Electes, que pugui portar a terme una dinàmica no subordinada a les dinàmiques parlamentàries).
La Veu núm. 88, octubre de 2009
Aportacions de les Trobades Independetistes de 2009
Un cop fet aclariment, la primera constatació que cal fer és que les diferents plataformes del moviment per l’autodeterminació no tenen un full de ruta clar, la qual cosa els impedeix de dur a terme una tasca continuada més enllà de mobilitzacions puntuals (manifestacions, consultes, etc.). Aquesta mancança no afecta només les plataformes sinó la mateixa Esquerra Independentista, fet que cal considerar greu en un moviment que té com a objectiu estratègic la independència.
En el cas concret de les consultes, és obvi que als polítics parlamentaris actius en la seva promoció no els interessa plantejar-se l’endemà d’aquesta mobilització. Precisament per això l’Esquerra Independentista hauria de ser la primera interessada que les consultes es tradueixin en un avenç organitzatiu, és a dir, a aprofitar aquesta embranzida per vertebrar d’un moviment popular o democràtic per l’autodeterminació. Aquest avenç organitzatiu s’hauria de fer a partir de dos eixos, dues estructures unitàries: l’eix que podem anomenar assembleari (territorial), articulat a partir de les assembles democràtiques unitàries de base; i l’eix de ruptura institucional, dinamitzat per una assemblea de representants electes per l’autodeterminació (i la independència). L’Esquerra Independentista hauria de fer seu el repte de territorialitzar el moviment per l’autodeterminació i vincular-lo a lluites populars de cada racó del país.
La Veu 90, gener de 2010
Per un Full de Ruta de l’Esquerra Independentista: de les Consultes a la Independència, per Carles Castellanos
Els dos eixos de les estructures unitàries per la ruptura:
La ruptura democràtica per la Independència es desenvolupa a través de dos eixos: l’eix que podem anomenar assembleari territorial, articulat a partir de les assembles democràtiques unitàries de base. I l’eix de ruptura institucional, compost pel conjunt de càrrecs electes i representatius, situats en una orientació rupturista.
L’eix assembleari (o territorial) és constituït per assemblees democràtiques Unitàries, unes estructures necessàries per a articular tot el moviment de base favorable a l’autodeterminació i la independència sorgides en nombroses pràctiques polítiques com les consultes sobre la Independència. El ventall de propostes organitzatives actuals que representen l’independentisme i el sobiranisme organitzats, es veu marcat per la dispersió i una certa desorientació que no permet un enquadrament adequat de la gent que es vulgui incorporar al moviment a partir d’un consciència crítica incipient. Aquestes estructures (Assemblees Unitàries) permetrien la incorporació de les persones de manera independent a l’adscripció política. Es tracta de formes d’organització que fan arrelar el moviment i estenen la participació.
L’eix de ruptura institucional, dinamitzat per una assemblea de representants electes per l’autodeterminació (i la independència), és també necessari per tal d’introduir elements de contradicció en l’àmbit institucional, per mitjà dels representants no subordinats a les dinàmiques parlamentàries oficials. Aquest eix incorpora elements de confrontació política.
Aquests dos eixos, amb la seva dinàmica, accentuen els possibles conflictes de sobirania i de legitimitat entre la nació catalana i el marc estatal.
La Veu núm. 91, juny de 2010
"Proclamem la República Independent. Endeguem el procés constituent", diversos autors
Cal remarcar que en l’àmbit polític i popular, caldrà desplegar l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans i una coordinació de tipus federal d’espais d’organitzacions populars amb objectius compartits, com són l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
La Veu núm. 108 / desembre de 2014