La sentència injusta del TS contra les i els líders socials i polítics independentistes confirma la involució autoritària del règim de la transició, per al qual la unitat del Regne d'Espanya està per sobre dels valors democràtics.

 
La repressió indiscriminada contra l'independentisme, anterior i posterior a la sentència, i la pretensió d'equiparar independentisme amb terrorisme, compartida pel conjunt de l'aparell de l'Estat i els seus mitjans de comunicació, la repressió contra les manifestacions de solidaritat a diverses ciutats espanyoles, confirma la incapacitat del règim per abordar políticament el conflicte entre el moviment republicà català i l'Estat monàrquic, basat en la lluita per reconèixer el dret a l'autodeterminació.
 
La decisió de forçar el Codi penal per encabir manifestacions i actes de protesta dins del delicte decimonònic de sedició confirma que la sentència és un atac a drets i llibertats fonamentals, i un perill per al conjunt de moviments socials i polítics que utilitzen aquestes formes de lluita, des de la PAH als sindicats, passant per qualsevol altre que exerceixi el seu dret a la dissidència.
 
Quan s'acusa de terrorisme al Tsunami Democràtic per promoure una concentració pacífica a l'aeroport de Barcelona, quan els Jordis són condemnats a 9 anys per exercir el dret de manifestació i expressió, és la LLIBERTAT, amb majúscules, la que està en perill.
 
El sindicalisme, com el conjunt de la classe treballadora i de la societat catalana, és plural respecte a la relació que ha d'existir entre Catalunya i el Regne d'Espanya. Però el sindicalisme sempre ha lluitat per les llibertats democràtiques, quan no existien, i per la seva defensa quan, com ara, estan amenaçades.
 
Per això, la pluralitat no pot convertir-se en una excusa per defugir el deure democràtic de defensar les llibertats, l'amnistia per a totes les preses i presos polítics i el dret d'autodeterminació. Fer de la preocupació per no ser percebuts com un instrument de l'independentisme l'element principal per a prendre decisions, pot portar els sindicats a posar-se de perfil en una lluita que no va d'independència, sinó que va de democràcia.
 
Per això, cridem tota la ciutadania, i molt especialment el conjunt del moviment sindical, a participar en totes les mobilitzacions pacífiques, incloent la desobediència civil no violenta, adreçades a assolir l'objectiu de la llibertat de les i els presos polítics, la fi de la repressió i criminalització contra els moviments que lluitem contra el règim de la monarquia i l'Ibex-35 i l'exercici del dret d'autodeterminació.
 
Catalunya, 23 d'octubre de 2019
 
 
Punt de trobada amb la pancarta de Sindicalistes de CCOO per la independència i la República catalana per a la manifestació del 26 d'octubre: Marina-Diputació (cantonada Besós-muntanya), a tocar de la parada Monumental de la línia 2 (lila) del metro.