“No em va rebre ni la direcció de l’hospital públic. Vaig sentir vergonya i tristesa que uns funcionaris públics no fossin capaços de rebre el president del govern amb les condicions i el respecte que es mereix. Imagino que hauran rebut ordres de la Generalitat”. Amb poques paraules, el màxim representant d’Espanya, amb l’excepció de la monarquia imposada per la dictadura, sintetitza l’essència d’un sistema polític basat en unes elits extractives que administren els drets i deures de milions de súbdits. Súbdits que han d’acceptar aquesta jerarquia imposada per la gràcia de la història i blindada per una Constitució sorgida d’una Transició sagnant.

L’esquerra i la dreta que van pactar el trànsit de la dictadura a la democràcia ho tenen clar i ho defensen a mort, amb tota la potència d’un Estat i de les seves clavegueres. Qualsevol que intenti canviar les regles del joc de forma pacífica és automàticament reprimit - l’independentisme- o sotmès a una pressió tal que acaba arrossegat dins el sistema que volia canviar –el moviment del 15M i Podemos-. 

Per al PSOE i la resta de partits del règim és impossible comprendre que a Catalunya una part substancial de la seva ciutadania defensi els seus polítics sortint al carrer de forma sostinguda, posi el seu cos per protegir unes urnes o, encara més increïble, doni diners per pagar les multes i fiances dels líders polítics. A Catalunya el règim del 78 ha fet fallida, com també la forma de fer política de dalt a baix.

Per això Madrid s’entesta a buscar un ésser maligne que endimoniï les masses. Primer Mas, després Puigdemont, i ara Torra, que envia amics vestits amb bata blanca a boicotejar un senyor que, ai las, és al poder gràcies als vots dels partits del Govern de Quim Torra.