En relació al pregó d’ahir a la Plaça Sant Roc i al comunicat fet públic des de l’Ajuntament, la Crida demana respecte a la llibertat d’expressió. Amb el comunicat, l’equip de govern intenta desviar l’atenció respecte una cridòria que anava adreçada especialment al govern de Marta Farrés i que es va accentuar per algunes mencions poc afortunades del discurs del pregó.
Democràcia significa poder expressar les idees polítiques lliurement i en canvi tenim dos sabadellenques a la presó per expressar-se. Aquesta manca de respecte a les llibertats es va veure amb la retirada de la pancarta que reclamava la llibertat de les preses polítiques. Aquesta decisió, presa amb el suport del PSC, Ciutadans i l'imprescindible i incomprensible vot a favor de Podem, fou el motiu principal de la protesta.
La Crida entén que la plaça s'adreçava a l’alcaldessa i al govern, per la seva decisió de treure la pancarta. La retirada de la pancarta de suport als presos, feta al migdia després de l'últim Ple de juliol tot esperant que ningú fes soroll, era quasi una invitació a la manifestació d’ahir, el primer acte al balcó sense la pancarta.
No compartim que es parli en nom de l'Ajuntament quan no s'han consensuat els missatges. El govern té els seus propis mitjans per expressar-se sense fer referència a l’Ajuntament.
De la opinió del govern els mitjans municipals n'han dit comunicat de l’Ajuntament de Sabadell. Esperem que el corregeixin fent referència al posicionament del "govern" perquè ni tan sols se'ns va plantejar la oportunitat als grups municipals de debatre'n el contingut ni la opció de sumar-nos-hi.
És evident que tots haguéssim volgut un pregó en el que la ciutat s’hagués sentit més representada, en el que poguéssim ser-hi totes i sortir amb força en un dels moments claus de la Festa Major.
La demanda de llibertat dels presos polítics va molt més enllà de ser una reivindicació d'un partit polític. Des de la Crida seguirem reclamant la llibertat dels presos i preses i exiliats i exiliades polítiques. Quan siguem al balcó de l'Ajuntament i quan siguem al carrer.
