Les 47 persones s'han mostrat satisfets les adhesions reeixides per a la manifestació del pròxim. Han remarcat la importància d'aquesta mobilització i esperen que serveixi per a avançar en el «respecte als drets humans, el tancament de les ferides del passat i acabar amb les vulneracions vigents», apuntant a «els aspectes més flagrants de la política penitenciària vigent com són l'alliberament de les i els presos greument malalts, el final de la dispersió, l'aïllament i l'allargament de les condemnes».

També han agraït les més d'11.000 signatures recollides per la seva causa signant el manifest fet públic fa mesos i les nombroses les iniciatives desenvolupades en diferents pobles d'Euskal Herria per a demanar l'absolució dels encausats en aquest macrosumario per treballar en la defensa dels drets bàsics dels presos i exiliats bascos, alguna cosa pel que els demanen un total de 601 anys de presó, una petició fiscal que qualifiquen de «esgarrifosa».

Els processats en aquest sumari consideren imprescindible posar en marxa «una agenda política, social i institucional de solucions» per a les persones preses i exiliades, per al que veuen necessària l'«activació ciudadan per a permetre i impulsar la volta a casa en un país, societat i context en el qual tots els drets siguin respectats i en el qual capiguem totes i tots».

La majoria sindical basca, Etxerat i Sare criden a la mobilització del pròxim dissabte

Els sindicats LAB, ELA, ESK, Steilas, EHNE i HIRU, que conformen la majoria sindical basca, han cridat a participar en la manifestació en contra d'aquest nou judici en l'Audiència Nacional en les concentracions dutes a terme a Bilbao, Donostia, Gasteiz i Iruñea amb el lema «Drets humans, llibertat, futur». Consideren que la motivació d'aquest judici és política i que va en la direcció contrària als desitjos d'Euskal Herria, en el qual la majoria política, social i sindical demanda altra política penitenciària i posar en vies de solució la volta a casa de presos i exiliats i desitja construir un escenari de pau i convivència democràtica, per la qual cosa consideren el judici "un anacronisme que s'hauria de paralitzar".

També Etxerat, l'organització de familiars i amics dels presos i exiliats polítics bascos, ha mostrat la seva solidaritat amb els encausats «per no abandonar als nostres familiars empresonats, per no desatendre els seus drets, per no desatendre els nostres ni desentendre's de la nostra situació. Aquesta és la labor en la qual els hem conegut i la que els porta, amb fortes peticions fiscals, a l'Audiència Nacional».

Etxerat considera que «el macrojuicio no aporta absolutament gens positiu al futur de la societat basca. Però sí que ho fa en el sentit contrari perquè la criminalització de la solidaritat, la persecució, els processaments, la situació a la qual s'han vist sotmeses 47 famílies des de fa més de 6 anys, només afegeixen sofriment al qual encara persisteix. Només pot entorpir les vies de la resolució, de la pau duradora, de les garanties de no repetició, de la convivència. Les vies en les quals la majoria política i social basca inverteix treball, esforç, i en les quals diposita les seves esperances de futur.

Igualment, la xarxa ciutadana Sare ha mostrat la seva solidaritat amb les 47 persones que seran enjudiciades a partir del pròxim 16 de setembre a Madrid i crida a participar en la manifestació del pròxim dissabte 14 de setembre a Bilbao. Sare ha donat a conèixer aquesta crida a través d'un missatge distribuït per Twitter en el qual assenyala que aquestes persones seran jutjades «per donar-los suport jurídic o assistència mèdica als presos, però també per defensar els seus drets». Per això Sare crida «a tota la ciutadania a participar en la manifestació del 14 de setembre a Bilbo».