En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Pau aquest dissabte, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe que aborda la construcció de pau a les ciutats per aportar propostes alternatives en un context de debat polític, social i mediàtic que gira entorn a un discurs atiat per determinats actors sobre les “inseguretats” a les ciutats, en especial a la de Barcelona.

“Barcelona és un ciutat segura com ho són la gran majoria de les ciutats europees. A Barcelona la inseguretat és una construcció interessada per part de determinats agents de poder, polítics i econòmics. Des de l’administració s’ha de contrarestar el discurs de la por i d’inseguretat, arbitrant mesures de confiança mitjançant els mitjans clàssics (policia i justícia) -seria demagògic no dir que s’ha de comptar amb ells-; i les mesures de cura a les persones com són serveis socials, culturals, d’urbanisme integrador, d’habitatge...; i el foment de la participació de la població en les taules de mediació dels districtes”, coincideixen Tica Font i Pere Ortega, investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i autors de l’Informe 38: Violència, seguretat i construcció de pau a les ciutats.

“És a les ciutats on es concentra la major part de la ciutadania mundial, el 55%, i alhora, és l’espai on es dirimeixen la major part de conflictes. Els conflictes relacionats amb les violències urbanes estan directament relacionats amb la mercantilització de la ciutat i la diversitat i pluralitat de les persones que conviuen en les conurbacions urbanes”, apunta Pere Ortega.

Analitzant la confrontació d’interessos i la diversitat social i cultural com a context de l’aflorament de conflictes a l’espai urbà, la publicació vol abordar el repte de com afrontar aquests conflictes, aprendre a gestionar-los i transformar-los de manera positiva creant relacions de respecte mutu, de reciprocitat i de justícia mitjançant accions que no comportin violència.

“En aquest sentit, és molt important la planificació urbanística de la ciutat i els seus barris, on no hauria d’haver-hi barreres urbanes que creïn ‘fronteres’ a l’interior de les ciutats perquè produeixen ruptures territorials i creen separació i exclusió, que afecten especialment les capes socials amb menys ingressos”, destaca Tica Font. “L'espai públic ha de ser el lloc on es dirimeixi la disputa per la llibertat, la integració, la visibilitat, la representació i no un lloc de control social en qualsevol de les seves formes”, afegeix la investigadora.

“En el món enriquit, blanc, patriarcal i masculí occidental, el concepte de seguretat s’ha construït com a defensiu enfront d’altres, els i les diferents a qui es converteix en contraris. Una seguretat que els estats associen a defensa i la conceben sempre des de l’àmbit policial i militar per a dissuadir, prevenir o intervenir davant amenaces externes o internes”. L’informe proposa, davant aquest model securitari basat en la defensa davant l’altre/l’enemic, un model de seguretat alternatiu basat en la convivència en la diversitat, la prevenció i transformació de conflictes, l’abordatge de les desigualtats, les cures i altres aspectes que contribueixin a la sostenibilitat humana i mediambiental, així com al ple desenvolupament humà.

La recerca dona peu a una proposta d’Agenda de Pau a les Ciutats a partir d’una anàlisi prèvia de les violències urbanes i les seves diferents tipologies i afectacions sobre les vides i cossos de totes les habitants de les ciutats arreu: el racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància; les violències contra les persones migrades; els extremismes violents; la violència contra les  dones i els col·lectius LGTBI; la corrupció; les guerres; les violències interpersonals o el crim organitzat.

“La ciutat ha de proporcionar a la ciutadania una seguretat destinada a proporcionar cura i donar satisfacció a les necessitats bàsiques que permetin el ple desenvolupament de les persones per a viure una vida digna de ser viscuda”, conclou l’informe.

Podeu descarregar aquí el resum executiu en català i en castellà, i l'informe complet en català i en castellà.