El Ministeri d'Educació francès ha decidit suspendre el concurs de professor de català (CAPES) pel 2020. La suspensió del CAPES, el primer cop en 26 anys, "és una decisió del tot lamentable, injustificada i inacceptable quan sabem que nombrosos col·legis de Catalunya Nord se troben encara sense cap professor de català, i això malgrat les necessitats i les demandes dels pares i de les mare d'alumnes", ha manifestat en comunicat de l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC).
L'entitat ha demanat al prefecte i a la rectora d'acadèmia, que representen l’Estat francès al si de l’Oficina i que han expressat el seu suport als objectius de l’OPLC fa pocs dies, de transmetre al Ministeri francès la demanda de revisar aqueixa decisió incomprensible. De la mateixa manera, ha demanat a les altres institucions públiques, membres de l’OPLC (la Regió, el Departament, la vila de Perpinyà, el SIOCCAT i l'Universitat de Perpinyà), que manifestin també el llur desacord amb aqueixa decisió, per tal de reforçar la credibilitat i legitimitat de l’OPLC.
També ha demanat a tots els elegits del país, batlles, consellers departamentals, regionals, diputats i senadors de pesar de totes les llurs forces per fer canviar les coses. Volem un CAPES de català pel 2020 i pels propers anys, i des del Col·legi associatiu de l'OPLC podem assegurar els 460 000 catalans del nord, que restarem mobilitzats fins que aqueixa decisió sigui canviada.
El CAPES de Català
Les oposicions de reclutament dels professors de català de secundària van ser instituïdes del Ministeri francès de l’Educació Nacional en 1991; així, el CAPES, Certificat d’Aptitud Pedagògica per a l’Ensenyament Secundari, va concernir oficialment la llengua catalana en l’ensenyança francesa, 40 anys després de la llei DEIXONNE que per primera vegada autoritzava l’ensenyament de les altres llengües territorials de França, i quasibé 10 anys després de la circular SAVARY que donava a les llengües regionals estatut d’assignatura específica amb horari, programes d’ensenyament i de recerca, proves d’examen, i personal docent format. Així, per primera vegada des de l’annexió dels Comtats de Rosselló i de Cerdanya a França, la llengua catalana, simbòlicament, deixava de ser l’històric impediment per accedir als càrrecs de l’administració de l’Estat que tant havia suscitat l’autoodi en les cases i escoles nordcatalanes dels segles XIX i XX en particular.
El CAPES de català va ser instituït al mateix temps que el d’occità quan el ministre de l’Educació Nacional d’aleshores era candidat a les eleccions al consell regional de Tolosa del Llenguadoc. El CAPES de bretó va ser instituït el 1985, el de basc el 1992, el de crioll el 2001. Tots són CAPES de llengua regional amb una assignatura d’ensenyament complementària, excepte el CAPES de cors, instituït el 1990, que es beneficia d’una secció específica com les llengües estrangeres, sense bivalència. També existeix un CAPES de tahitià bivalent des del 2004 (francès, història geografia, anglès, espanyol, matemàtiques), abans bidisciplinari tahitià-francès a partir del 1991. D’altra banda, s’ha sol·licitat, sense èxit fins ara, una agregació comuna de cultures i llengües de França.
La Llei DEIXONNE n°51-46 de l’11 de gener de 1951 sobre «l’ensenyament de les llengües i dialectes locals» va ser abrogada i reemplaçada per l’article L-312-10 del Codi de l’educació en 2000; aquest article va ser modificat per la llei n°2005-380 «d’orientació i de programació per l’esdevenidor de l’escola» del 23 d’abril 2005: « Un ensenyament de les llengües i cultures regionals pot ésser dispensat tot al llarg de l’escolaritat segons les modalitats definides per via de convenció entre l’Estat i les col·lectivitats territorials en les quals aquestes llengües són usades » . D’altra banda, la llei TOUBON n°94-665 del 4 d’agost de 1994, relativa a l’ús de la llengua francesa, dispensa de l’obligació d’ensenyar exclusivament en francès en «les formacions efectuades en el marc de l’ensenyament de les llengües regionals o estrangeres [...] que representen un màxim del 50% del volum total dels ensenyaments», tot asenyalant que “la llengua de la República és el francès” (article 2) però “sense perjudici de la legislació i de la reglamentació relatives a les llengües regionals de França i no s’oposa al seu ús” (article 21).