Hooligans i teòrics de la ultradreta s’alien per obrir un local al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona per on hi han passat destacats membres de Vox, el PP, Brigadas Blanquiazules, Somatemps o el grup neonazi de música Jolly Rogers
Club Empel, la nova casa de l’extrema dreta barcelonina
07/08/2019 Hemeroteca

La ultradreta torna a tenir un centre d’operacions a la capital catalana. Es tracta de l’anomenat Club Empel, situat al carrer del Camp 17-25, a tocar de General Mitre. Aquest espai, inaugurat el passat 27 de març, suposa una novetat en el panorama ultra català després que l’any 2015 tanqués l’anomenat Casal Tramuntana.

A diferència d’aquest darrer, que tenia un caràcter més activista i obertament neonazi, el Club Empel, en ple Upper Diagonal, llueix un aspecte més selecte i refinat. Revestit d’una pàtina intel·lectual, programa amb freqüència xerrades, ponències i debats de caràcter historicista, polític o cultural. Nogensmenys, el principal impulsor d’aquest espai és el professor de la Universitat Abat Oliva i president de l’entitat ultradretana Somatemps, Javier Barraycoa.

Aquest activista, que tant pot comparèixer a actes de nostàlgia franquista com mantenir bones relacions amb dirigents de partits com Vox, però també PP i C’s, és el responsable que en els diferents actes del local –com s’explica més endavant- hi hagin pres partit personatges que abracen l’ampli espectre de la dreta i l’extrema dreta espanyolista. En la seva empresa, però, no ha estat sol, sinó que s’ha valgut de l’ajuda del que es podria anomenar un “soci capitalista”.


Casuals, Brigadas Blanquiazules i Somatemps

L’empresa Iniciativas Roycoa SL, constituïda el gener de 2017 amb un capital social de prop de 3.000 euros, tingué fins a l’abril de 2018 com a domicili social el local que actualment allotja el Club Empel. Segons dades del registre mercantil, l’empresa es constitueix el 25 de gener del 2017 amb Mauricio Royuela Samit com a administrador únic. Sis dies més tard, el 31 de gener, s’inscriuria com a apoderat solidari de la societat Javier Barraycoa, president de l’entitat espanyolista Somatemps. De fet, el nom de l’empresa està constituït per les tres primeres lletres del cognom de Mauricio Royuela i les tres últimes del de Barraycoa. Recentment, el 20 de maig de 2019, Carolina Ruíz Martínez fou nomenada apoderada solidària de la societat. Ruíz és sòcia de Royuela en l’empresa Finloan Consulting SL, en la qual el segon també figura com a administrador únic des de 2012, amb seu a l’avinguda Madrid de Barcelona, l’actual domicili d’Iniciativas Roycoa.

Mauricio Royuela va ser condemnat en primera instància per participar en l’agressió contra el comprador d’una subhasta. El jutjat considerà provat que Royuela hauria subjectat l’individu perjudicat mentre el seu germà, Santiago Royuela Samit, li infringia ferides al cap amb un ganivet de ceràmica, un material que passa desapercebut en el detector de metalls. Aquests fets es relaten en les més de 10.000 pàgines aportades en el sumari del cas “Casuals”, un grup vinculat al col·lectiu d’aficionats del Futbol Club Barcelona Boixos Nois -dels quals no formen part, ja que són autònoms- amb qui els Royuela, malgrat que ells eren de Brigades Blanquiazules -ultres de l’Espanyol-, mantenien una relació empresarial a través del seu líder Ricardo Mateo. Els colors passaven a segon pla. No era la primera resolució desfavorable contra un dels dos germans Royuela Samit. Santiago Royuela, també membre històric de l’afició radical del Reial Club Deportiu Espanyol Brigadas Blanquiazules, ja fou processat i condemnat per terrorisme a mitjan 2000 per la col·locació d’un artefacte explosiu el març de 2001 en un concert del músic basc Fermín Muguruza a Cotxeres de Sants.

El cert és que els Royuela són part d’una dinastia de prohoms molt vinculats a l’extrema dreta espanyola. El seu pare, el subhaster Alberto Royuela, exsecretari general de la Hermandad Nacional de la Guardia de Franco, ha tingut un paper molt rellevant en l’espai ultra nostrat. L’episodi més recent va ser donar la seva benedicció a la creació de PxC en el seu congrés fundacional de 2002. I un any abans de l’atemptat de l’organització terrorista Triple A del 1977 contra la revista El Papus Alberto Royuela hauria proferit amenaces contra els seus redactors.

Javier Barraycoa, per la seva banda, ha mantingut un perfil molt més intel·lectual que no pas els Royuela, inclòs el seu soci a Iniciativas Roycoa SL. Barraycoa, exmembre de la Comunión Tradicionalista Carlista de Catalunya, fou membre fundador de Societat Civil Catalana (SCC) i de la ja desapareguda PxC, actualment integrada en Vox. Autor de diverses obres en l’anomenat camp de la catalanitat hispànica, Javier Barraycoa ha jugat un rol clau en una ultradreta prou mancada de pensadors de referència. El Club Empel, segons el web de l’associació cultural homònima, vol ser un espai en què estimular un debat intel·lectual que malda per transcendir el petit cercle dels habituals en l’entorn ultra. El que no és impediment perquè, en algun moment, militants neonazis més donats a la confrontació violenta s’hi passin.


Llibre de visites de l’Empel

En unes imatges publicades al compte d’Instagram del Club que després serien esborrades, hi apareix el membre històric de Brigadas Blanquiazules, Fernando Sanmamés Torrecillas, àlies Freddy. Sanmamés fou condemnat per associació il·lícita per la seva vinculació a l’organització Hammerskin. Aleshores, Fernando Sanmamés, conegut per ser vocalista de l’extinta banda de rock neonazi Torquemada 1488, ja comptava amb diverses detencions a l’esquena: una d’elles sota càrrecs d’homicidi. A la mateixa foto hi apareix també el veí del Masnou (Maresme) Sergio Morales, cantant dels Jolly Rogers, un dels grups referent de moviment neonazi actual, i excunyat de Ramiro, també vocalista dels Estirpe Imperial, potser el grup espanyol més rellevant d’aquest corrent.

El nom del grup de Sanmamés és més que il·lustratiu del seu tarannà. El nom prové de la suma de Tomas Torquemada -un dels impulsors de la inquisició espanyola- i el número 1488 -unió de la xifra 14, en referència a les 14 paraules de David Lane (“hem d’assegurar l’existència del nostre poble i un futur per als nens blancs”) i el 88 que, traslladat a l’alfabet, representa les inicials de Heil Hitler.

La visita de Sanmamés i Morales al club Empel va coincidir amb la xerrada que va fer el candidat de Vox al Senat per Barcelona Juan Carlos Segura per presentar el seu llibre “Hispanos y españoles en la Guerra de Secesión Americana” el dia 6 de juny. Segons va revelar La Marea, Segura va militar al Frente Nacional de Juventud, una escissió de Fuerza Nueva, i va ser condemnat a un any de presó per un atac a la seu d’UCD a Barcelona el juliol de 1980. Una altra persona de l’entorn de Vox que s’ha deixat veure per l’Empel, tal com demostra una foto penjada al seu antic compte d’Instagram el 26 de maig, és el diputat per Barcelona al Congrés Ignacio Garriga.

Abans d’aquest acte de principis de juny, però, ja havien passat pel local altres personatges significatius de l’extrema dreta catalana. L’encarregat de fer la xerrada inaugural, el dia 27 de març, va ser l’expresident de Somatemps Josep Alsina que va desglossar les tesis euroasianistes del filòsof nacionalboltxevic Alexander Duguin. Alsina, a més, té al seu currículum la militància pretèrita al Partit Nacional Socialista (PENS), a la Fuerza Nueva de Blas Piñar o el fet d’haver estat proper al neonazi Movimiento Social Republicano (MSR). També ha estat responsable de la revista de pensament ultradretana Nihil Obstat que edita Fides, l’editorial de l’exlíder de l’MSR Juan Antonio Llopart. De fet, el darrer número d’aquesta revista va ser presentat pel mateix Alsina aquest passat 3 de juliol al Club Empel. Aquesta no és, però, l’única publicació de l’editorial de Llopart que s’ha presentat al local. El dia 12 de juny s’hi va presentar la traducció del llibre “Mis ideas políticas” del pensador occitanista d’extrema dreta i antisemita Charles Maurras.

En la presentació del llibre també va passar pel local del carrer del Camp el mossèn Custodio Ballester, conegut per la seva relació amb la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i organitzar misses en honor als voluntaris espanyols División Azul que van combatre l’URSS integrats a l’exèrcit nazi. A més, és un dels membres més actius del blog ultracatòlic Germinans Germinabit.

Però no només són membres de l’extrema dreta més tronada els que passen per aquest local. El passat dos de juliol el reporter d’OK Diario Cake Minuesa va presentar el seu llibre al Club Empel acompanyat de l’exlíder del PP català i candidat del partit a Badalona Xavier García Albiol que va ser un dels ponents de la jornada. El van acompanyar el presentador del programa de televisió Hermano Mayor i habitual dels cercles espanyolistes Pedro Aguado i l’activista ultracatòlic i membre actiu dels inicis de Tabarnia Jaume Vives Vives. En aquell acte també hi van ser presents Ignacio Garriga, de Vox, o l’exlíder de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Sant Andreu de Palomar Jesús Cañadas que ara lidera el grupuscle Legión Urbana.

També Ramón de Veciana, que va ser candidat d’UPyD a la Generalitat de Catalunya ha passat pel local de Barraycoa i Royuela. Ho va fer com a ponent el dia 18 de juliol al costat de Segura i l’advocada Vanessa González en un acte sobre la sentència del Tribunal Suprem “que anul·la l’adhesió dels Col·legis d’Advocats de Catalunya al Pacte pel Dret a Decidir”.

Com passa en moltes manifestacions espanyolistes dels darrers anys, la dreta espanyolista convencional no fa fàstic amb les famílies més tronades de la ultradreta de Catalunya que, després d’anys, intenta covar l’ou de la serp des d’un local del districte de Sarrià-Sant Gervasi.