Les llistes de lectures són un clàssic de les vacances, i de recomanacions literàries relacionades amb el periodisme n’hi ha milers. En aquesta recopilació hem volgut centrar-nos en llibres sobre comunicació, periodisme o lectura crítica de mitjans publicats en català en els darrers mesos, recomanats per socis i sòcies del Grup Barnils:
1. Una antologia per prendre el pols al “reporterisme” català en femení
Cal valorar l’aportació fins ara inèdita que suposa recuperar les pioneres del periodisme català a través de diferents gèneres com la crònica, l’entrevista i el reportatge –maneres de narrar que, igual que la presència de dones a les redaccions, es van consolidar en l’època republicana. És el que proposa Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país, de Francesc Canosa i Elena Yeste (Fonoll, 2018).
En la tria de l’antologia hi veiem dos eixos, la dona com a tema i la periodista que escriu sobre qualsevol tipus de tema, des de política fins a societat. La selecció de textos ens fa reflexionar també sobre qüestions vigents, com a exemple els articles d’Aurora Bertrana sobre l’abolició o no de la prostitució. Hi trobarem també una entrevista de Mercè Rodoreda a Francesc Macià, articles d’Irene Polo sobre el conflicte de les mines de Sallent o textos de Maria Luz Morales sobre què llegeixen els barcelonins, per posar només alguns exemples.
2. Els drets dels periodistes en llenguatge planer: manual per a temps de precarietat
Què pots fer si ets un ‘fals autònom’? Quins drets tens si t’acomiaden? Pots utilitzar 30 segons d’un vídeo en una peça? Els periodistes necessitem més que mai saber quins són els nostres drets, en temps de precarietat laboral però també de litigis per qüestions de propietat intel·lectual i de restriccions al dret a la informació.
Conèixer o no aquests drets pot marcar la diferència entre estar en una posició de poder o bé de submissió, segons Patrick Urbano, que ha escrit Manual de autodefensa jurídica para periodistas: como conocer y ejercer tus derechos (Editorial UOC). El llibre té un to planer i directe i pretén animar els periodistes a cooperar, no a competir. Sònia Calvó n’entrevistava l’autor per a Mèdia.cat. En aquest cas fem una petita ‘trampa’ amb el títol del llistat: de moment, l’han editat només en castellà.
3. L’imprescindible David Foster Wallace periodístic, en català
He ballat (breument) la conga és un recull dels millors articles i reportatges de David Foster Wallace (Ithaca, Nova York, 1962 – Claremont, Califòrnia, 2008). L’escriptor nord-americà, carregat d’ironia i mirada incisiva, explora l’entorn més immediat i s’embarca en un creuer de luxe, es passeja per una fira de llamàntols i segueix la campanya electoral McCain2000, entre d’altres aventures en que desmunta la societat de consum.
Al maig, Edicions del Periscopi –amb selecció i traducció a càrrec de Ferran Ràfols– va publicar per primera vegada en català un recull dels millors articles i reportatges de Wallace, una porta d’entrada indispensable a l’univers crític de l’autor. La mateixa editorial ja va publicar l’autor en la nostra llengua per primer cop el 2013 amb la novel·la L’escombra del sistema, i després en va editar un manifest i una antologia de contes. Ara, podem llegir els textos periodístics del gran cronista del malestar dels Estats Units.
4. Des de dins i amb cruesa: retrat en primera persona de les misèries del periodisme
Una de les sensacions de la temporada, editat en català per Navona aquest juliol i traduït per Xavier Solsona. “Una crònica en primera persona dura, crua, directa i detallada de les intrigues i misèries implícites en el càrrec de director d’un diari espanyol influent, en aquest cas El Mundo, durant l’any en què David Jiménez va aguantar en el càrrec (de la primavera de 2015 a la primavera de 2016)”, recomanava Martí Estruch en aquest article d’opinió.
El llibre carrega no només contra els grans mitjans i les seves servituds amb les empreses de l’Ibex 35 i els partits polítics, però també contra les organitzacions de periodistes. Unes entitats que “s’han convertit en part de l’establishment, i des d’allà no es pot defensar el periodisme”, explicava David Jiménez a Mèdia.cat, entrevistat per Elisenda Rovira.
6 llibres en català sobre periodisme per aquest estiu
Les llistes de lectures són un clàssic de les vacances, i de recomanacions literàries relacionades amb el periodisme n’hi ha milers. En aquesta recopilació hem volgut centrar-nos en llibres sobre comunicació, periodisme o lectura crítica de mitjans publicats en català en els darrers mesos, recomanats per socis i sòcies del Grup Barnils:
1. Una antologia per prendre el pols al “reporterisme” català en femení
Cal valorar l’aportació fins ara inèdita que suposa recuperar les pioneres del periodisme català a través de diferents gèneres com la crònica, l’entrevista i el reportatge –maneres de narrar que, igual que la presència de dones a les redaccions, es van consolidar en l’època republicana. És el que proposa Dones que surten del paper. Periodistes catalanes que expliquen un país, de Francesc Canosa i Elena Yeste (Fonoll, 2018).
En la tria de l’antologia hi veiem dos eixos, la dona com a tema i la periodista que escriu sobre qualsevol tipus de tema, des de política fins a societat. La selecció de textos ens fa reflexionar també sobre qüestions vigents, com a exemple els articles d’Aurora Bertrana sobre l’abolició o no de la prostitució. Hi trobarem també una entrevista de Mercè Rodoreda a Francesc Macià, articles d’Irene Polo sobre el conflicte de les mines de Sallent o textos de Maria Luz Morales sobre què llegeixen els barcelonins, per posar només alguns exemples.
2. Els drets dels periodistes en llenguatge planer: manual per a temps de precarietat
Editorial UOC publica ‘Manual de defensa jurídica para periodistas’, de Patrick Urbano. Foto: Sònia Calvó.
Què pots fer si ets un ‘fals autònom’? Quins drets tens si t’acomiaden? Pots utilitzar 30 segons d’un vídeo en una peça? Els periodistes necessitem més que mai saber quins són els nostres drets, en temps de precarietat laboral però també de litigis per qüestions de propietat intel·lectual i de restriccions al dret a la informació.
Conèixer o no aquests drets pot marcar la diferència entre estar en una posició de poder o bé de submissió, segons Patrick Urbano, que ha escrit Manual de autodefensa jurídica para periodistas: como conocer y ejercer tus derechos (Editorial UOC). El llibre té un to planer i directe i pretén animar els periodistes a cooperar, no a competir. Sònia Calvó n’entrevistava l’autor per a Mèdia.cat. En aquest cas fem una petita ‘trampa’ amb el títol del llistat: de moment, l’han editat només en castellà.
3. L’imprescindible David Foster Wallace periodístic, en català
He ballat (breument) la conga és un recull dels millors articles i reportatges de David Foster Wallace (Ithaca, Nova York, 1962 – Claremont, Califòrnia, 2008). L’escriptor nord-americà, carregat d’ironia i mirada incisiva, explora l’entorn més immediat i s’embarca en un creuer de luxe, es passeja per una fira de llamàntols i segueix la campanya electoral McCain2000, entre d’altres aventures en que desmunta la societat de consum.
Al maig, Edicions del Periscopi –amb selecció i traducció a càrrec de Ferran Ràfols– va publicar per primera vegada en català un recull dels millors articles i reportatges de Wallace, una porta d’entrada indispensable a l’univers crític de l’autor. La mateixa editorial ja va publicar l’autor en la nostra llengua per primer cop el 2013 amb la novel·la L’escombra del sistema, i després en va editar un manifest i una antologia de contes. Ara, podem llegir els textos periodístics del gran cronista del malestar dels Estats Units.
4. Des de dins i amb cruesa: retrat en primera persona de les misèries del periodisme
L’exdirector d”El Mundo’ David Jiménez signa un dels llibres revelacions de l’any en el sector periodístic. Foto: Estefania Bedmar.
Una de les sensacions de la temporada, editat en català per Navona aquest juliol i traduït per Xavier Solsona. “Una crònica en primera persona dura, crua, directa i detallada de les intrigues i misèries implícites en el càrrec de director d’un diari espanyol influent, en aquest cas El Mundo, durant l’any en què David Jiménez va aguantar en el càrrec (de la primavera de 2015 a la primavera de 2016)”, recomanava Martí Estruch en aquest article d’opinió.
El llibre carrega no només contra els grans mitjans i les seves servituds amb les empreses de l’Ibex 35 i els partits polítics, però també contra les organitzacions de periodistes. Unes entitats que “s’han convertit en part de l’establishment, i des d’allà no es pot defensar el periodisme”, explicava David Jiménez a Mèdia.cat, entrevistat per Elisenda Rovira.
5. De Valtonyc a Fariña: defensar la llibertat d’expressió i d’informació
El creixement de les sancions i penes relacionades amb els drets de la llibertat d’expressió, de manifestació i d’informació no s’atura: el 2019 va pel camí de registrar tants incidents en aquest àmbit com el 2018, segons les dades del Mapa de la Censura de Mèdia.cat. La tendència ve de lluny: l’aprovació de la llei mordassa i l’enduriment del Codi Penal el 2015 van crear uns instruments legals que, acompanyats d’aplicacions i interpretacions parcials i esbiaixades per part del poder judicial i les forces de seguretat, han suposat un veritable atac a la dissidència política.
Laura Huerga i Blanca Busquets van retratar a Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació (Raig Verd, novembre 2018) alguns dels casos més coneguts dels últims anys però també d’altres que serveixen com a exemple d’aquestes males pràctiques a l’Estat espanyol, així com de la resistència organitzada a aquestes pràctiques.
6. El paper dels mitjans en l’1 d’octubre i el conflicte Catalunya-Espanya
Com s’expliquen els fets de l’1-O? Com es construeixen els relats a partir dels fets? Què ha fet el quart poder? Qui ha dit què? El periodista, comunicòleg i professor Josep Gifreu hi reflexiona a El quart poder i la independència. La batalla mediàtica per l’1 d’octubre (Angle Editorial, 2018), “una crònica-assaig de tipus notarial” entre el text periodístic i acadèmic.
A Mèdia.cat podeu recuperar l’àudio de la conversa de Gifreu amb Xavier Antich i Mònica Terribas l’octubre passat a la secció “El racó de pensar” d’El Matí de Catalunya Ràdio. L’expert va posar llum a com s’ha explicat el conflicte Catalunya-Espanya, a la construcció del relat als mitjans de comunicació, a l’establiment de marcs mentals, al rol del quart poder i a altres aspectes que sacsegen el debat públic.