Castro es va iniciar en la vida pública com a polític opositor i va destacar especialment després de l'assalt a la caserna Moncada el 1953, pel qual va ser condemnat a presó. Després de ser indultat gràcies a la pressió de l'opinió pública, es va exiliar a Mèxic, on va planejar la invasió guerrillera de 1956. Va arribar al poder després d'encapçalar la revolució cubana, que va triomfar l'1 de gener de 1959, derrocant el règim de Fulgencio Batista. Va ser nomenat primer ministre el 27 de febrer del mateix any pel president Manuel Urrutia. El 1961 va liderar l'adopció del marxisme pel govern revolucionari, establint el primer estat socialista d'Amèrica. Després de les reformes de 1976, va ser elegit president del Consell d'Estat i del Consell de Ministres. Fou el primer secretari del partit comunista des de la seva creació el 1965 fins que morí l'any 2016.
Castro va ser nomenat president de la República de Cuba l' 1 de Gener de 1959 després d' haver triomfat la revolució. Una de les primeres coses que va fer va ser intentar millorar les relacions amb els EUA, però aquests es van negar a donar suport a Cuba perquè havien derrocat la dictadura de Batista (que era un aliat dels Estats Units). Llavors el govern dels EUA va llençar una invasió a "Bahía de Cochinos" la qual va ser detinguda en pocs dies per les tropes cubanes. Donat aquest fet, Cuba va aliar-se amb la Unió Soviètica, la qual va posar míssils a l'illa com a amenaça als Estats Units, tot i que al final es va arribar a un acord per treure els míssils.
Els anys 1980, Fidel va decidir ajudar la República Popular d' Angola contra les guerrilles com el FNLA o UNITA que volien instaurar règims afins a la Sud-àfrica del apartheid i a el Zaire, així que va enviar voluntaris cubans a recolzar el MPLA (Partit comunista d' Angola), els quals gràcies a l' ajuda cubana van guanyar la guerra. Fidel Castro també va ajudar el FSLN (Frente Sandinista para la Liberación Nacional) a Nicaragua. Més endavant ajudaria el govern de la república bolivariana de Venezuela a millorar la seva sanitat i educació.Durant el govern de Fidel Castro, Cuba es va convertir en un exemple a l'hora de socialitzar la sanitat i l'educació gratuïtes.
El 19 de febrer del 2008, en una carta publicada al diari Granma, va anunciar que no es presentaria ni acceptaria el lloc de president i comandant en la reunió de l'Assemblea Nacional del Poder Popular del 24 de febrer del mateix any. No obstant això, romangué com a primer secretari del partit comunista fins que morí l'any 2016.