Segons la CUP, amb el recent acord de govern per la ciutat es constaten els pitjors presagis: el PSC ha tornat i governarà la ciutat els propers quatre anys. El PSC de la Marca Barcelona, de Garcia-Bragado, de l’Hotel del Palau, de l’especulació immobiliària, de la Barcelona posa’t guapa pels inversors. I ho ha fet gràcies a un acord amb Barcelona en Comú, que elimina qualsevol rastre i possibilitat de fer polítiques transformadores que posin al centre els interessos i les vides de les veïnes.
En aquesta línia assegura la formació que el PSC controlarà les àrees clau que defineixen el model econòmic i productiu de ciutat, així com àmbits centrals com treball, turisme, comerç, mobilitat, seguretat o espai públic. En definitiva, pràcticament tots els aspectes que defineixen les condicions materials de vida de les classes populars i restringeixen o eixamplen els drets a la ciutat.
Per a la CUP, aquesta deriva i regressió es personifica en el perfil d’alguns membres del nou govern municipal amb altes responsabilitats, com el nou Tinent d’alcalde de prevenció i seguretat, Albert Batlle. Membre d’Units per Avançar, formació successora d’UDC, regidor durant 20 anys, responsable polític del Govern de la Generalitat en casos de violència policial i consultor privat amb uns ingressos declarats de més de 14.000 euros nets al mes. Com Xavier Marcè, vicepresident del Grup Focus, antic responsable de l’ICUB i de la mercantilització cultural, màxim exponent de la introducció dels interessos privats en la gestió d’allò públic i que gestionarà el turisme i les indústries creatives. Però tampoc cal oblidar que l’home que coordinarà l’acció de govern per part de BeC i que també assumirà la regidoria de Pressupost entre altres, Jordi Martí, era membre del PSC fins fa cinc anys.
En relació als continguts l’assumpció dels postulats retrògrads del PSC és nítida en molts camps i impregna l’acord de govern. Conceptes com la solvència econòmica, el compliment de la legalitat, l’estabilitat, l’autoritat, la intervenció i regulació a l’espai públic, els beneficis fiscals a les empreses, el progrés econòmic, la col·laboració i gestió público-privada o l’impuls a la reputació de la ciutat exemplifiquen quins seran els principis rectors d’aquest nou mandat.
En l’àmbit de l’habitatge l’acord manté l’aposta per la col·laboració público-privada i la perpetuació del model constructivista. En relació al turisme, s’avala el model de creixement il·limitat del nombre de visitants i la gestió privada del fenomen, a través del Consorci del Turisme. En la gestió de l’aigua, l’acord no contempla la municipalització i deixa oberta la porta perquè segueixi en mans privades. Tampoc hi ha una aposta per la remunicipalització de serveis, que només es valorarà quan sigui possible. En termes ambientals, l'acord és un retrocés més en la lluita contra la crisi ecològica i climàtica a Barcelona, un impuls del capitalisme verd. I finalment, l’acord no fa cap referència a la defensa dels drets civils i polítics, ni a la continuïtat de la querella contra les forces policials per l’1-O.
No és doncs d’estranyar que, tant Manuel Valls, valedor d’aquest govern, com Josep Bou s’hagin mostrat eufòrics per la concreció d’aquest acord, tant per la forma com pel fons.
A la CUP Capgirem Barcelona ja va dir després de les eleccions, que ens constituiriem en oposició popular al nou govern que es formés, fos quin fos. Avui tenim clar que no només caldrà oposició, sinó que serà necessària la vertebració d’una nova resistència popular a les polítiques neoliberals i securitàries d’aquesta nova reedició de la Marca Barcelona. Resistència i lluita contra un sistema que ens condemna a la misèria i contra els governs que el sustenten i reprodueixen.