Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Apostem pel decreixement
Barcelona és avui una “ciutat turística”, un pol d’atracció turística a nivell mundial. No sembla que sigui un fet puntual o conjuntural, més aviat les perspectives són de consolidar-se i probablement créixer. Barcelona ocupa el 12è lloc en el llistat de ciutats més visitades del món, és la quarta a Europa en nombre de visitants i la sisena pel que fa a la despesa. (2)

En aquest document, la FAVB, en defensa dels interessos del veïnat, analitza i identifica els impactes del turisme i alhora fa propostes sobre com el govern de la ciutat (i d'altres governs) haurien de plantejar la gestió de la “ciutat turística”, fent compatible l’activitat turística amb la vida ciutadana i posant en primer lloc els drets i les necessitats dels veïns i veïnes.

Cal diferenciar clarament el turisme de la turistificació. L’activitat econòmica, social i cultural del turisme és un fet internacional imparable i Barcelona la coneix des de fa molts anys. Com a capital cosmopolita, oberta, cultural i mediterrània, l’arribada de persones d’altres indrets per conèixer la ciutat, la seva cultura, el seus monuments i els seus ciutadans i ciutadanes ha estat tradicionalment molt ben acceptada. No ha estat fins els darrers anys, a primers d’aquest segle XXI, que ha aparegut un nou fenomen, la turistificació, que ha canviat la percepció del turisme que abans es tenia i en moltes de les enquestes municipals recents se’l identifica com a problema clau de la nostra ciutat.

Què és, doncs, la turistificació? El pas de turisme a turistificació es produeix per la massificació i la no gestió de l’arribada de visitants a la ciutat. Les polítiques dels anys 80 i 90, en especial les promogudes pel Consorci de Turisme de Barcelona (2), tan sols van posar l’accent en l’increment i l’atracció de visitants a qualsevol preu fos amb caràcter professional, amb la proliferació de fires i congressos, o amb la promoció de les grans icones de la ciutat: Sagrada Família, Park Güell, Museu Picasso, Camp Nou, Font Màgica de Montjuïc, barri Gòtic...
 



En pocs anys, el nombre de turistes (visitants) ha crescut a un ritme de dues xifres apropant-se el 2018 als 30 milions de pernoctacions. Aquesta massificació representa que en realitat n'hi han 150.000 persones més -turistes- fent ús cada dia de la ciutat de forma temporal, gairebé un 10% de la seva població. Aquesta situació provoca un gran impacte en tots els serveis que es donen a la ciutat, des de la mobilitat a la restauració, passant per la seguretat i els serveis sanitaris, entre d’altres.

Un dels grans debats és saber del cert fins a quin punt el sector turístic aporta beneficis o crea problemes a la ciutat. Millor dit, en quina mesura es pot parlar d’una cosa i de l’altra: beneficis versus problemes.

És obvi que els visitants aporten recursos a la ciutat en forma d’ingressos en allotjament, restauració, mobilitat, compres, etcètera. També els aporten en forma d’intercanvi cultural i d’idees, però a hores d’ara ja s’ha fet evident que generen un seguit de factors externs i impactes negatius (socials i ambientals) que afecten directament la vida quotidiana dels residents. Aquests factors estan relacionats amb allò que el visitant necessita i, en aquest sentit, podem parlar d’allotjament, restauració, comerç, mobilitat, seguretat i justícia, sanitat, espais públics, gestió de residus, recursos culturals, icones turístiques, qualitat mediambiental, espais d’oci i recursos de ciutat, entre d’altres. El fet que els turistes en facin ús de forma intensiva en alguns casos, com per exemple l’espai públic, genera un conflicte amb els residents, que veuen els seus drets menystinguts.

Com es pot veure, hi ha un gran nombre d’impactes en els drets com a ciutadans de Barcelona que no es veuen compensats. Al contrari, els impactes negatius sobre l’habitatge (tot i que és un fenomen amb d’altres components), el transport públic, o com el creixement del turisme sexual, per exemple, s’han agreujat any rere any, i l’ocupació turística de l’espai públic no para de créixer. Tot això porta a plantejar un seguit d’actuacions urgents des de la gestió/regulació de l’activitat turística que han d’atenuar aquest greus efectes negatius.

En aquest sentit, des de la FAVB proposem dues grans línies d’actuació: el decreixement del turisme i el repartiment equilibrat dels beneficis del turisme.

Pel que fa al decreixement turístic, cal començar per dir que sols sentir la paraula tot el sector empresarial arrufa el nas, no en volen ni sentir a parlar, com també la majoria de forces polítiques. Però el 2018 el nombre de turistes va créixer un 5,6% (4) tot i les situacions conflictives que es van viure a la ciutat a mitjans/finals del 2017 (l'atemptat i els fets de l’1O). Cal aplicar polítiques que atenuïn l’arribada de turistes/visitants i que de mica en mica vagin reduint el seu nombre fins a arribar a una massa crítica sostenible per a la ciutat, una massa crítica clarament per sota dels quasi 30 milions de pernoctacions actuals.

Sovint es diu que l’arribada de turistes és impossible d’aturar. Òbviament és una afirmació interessada i demagògica perquè igual que es fomenta es pot desincentivar i d’experiències similars n’hi ha en altres destins turístics. Nosaltres proposem algunes línies que farien canviar aquesta tendència

  • Deixar de promocionar intensament el destí Barcelona, en especial en països de gran capacitat turística i molt llunyans com els Estats Units, Corea del Sud i la Xina. Les darreres dades confirmen que arriben turistes de més lluny, per contra el turisme local ha disminuït. El 2010 el 27,7 % era turisme de l’Estat espanyol, el 2018 és el 18,7%, 9 punts menys. (4)

  • Limitar les places d’allotjament, siguin hotels, apartaments o albergs, tendint a un decreixement progressiu però real, cosa que el PEUAT no ha aconseguit. El nombre global de places d’allotjament ha passat de 145.901 el 2017 a 146.978 el 2018, 1.000 places més. (3)

  • Limitar el nombre de terminals per a l'atracament de creuers. Actualment s’està en fase de creixement amb dos terminals més de les 6 actuals, que s’hauria d’aturar. L’any 2018 es van comptabilitzar un total de 3.042.219 creueristes, un 45,2% dels quals en trànsit (3).

  • Paralitzar qualsevol ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat i alhora potenciar altres aeroports de Catalunya com el de Girona-Costa Brava o el de Lleida-Alguaire, desviant cap a aquests destins una part dels passatgers, en especial aquells que han triat com a destí la Costa Brava o els Pirineus. El 2018 l’aeroport barceloní va registrar un total de 50.172.457 de passatgers, un 6,1% més que l’any 2017. (3)

  • Evitar la promoció o construcció de nous atractius turístics, com el d'ubicar el projecte de l‘Hermitage a la nova bocana del Port o nous congressos i fires que no responguin a una demanda dels ciutadans de Barcelona o la seva àrea metropolitana.

  • Limitar l’accés i l’aparcament d’autobusos turístics a tota la nova zona de baixes emissions de Barcelona. A part de la contaminació que representen i el grau d’afectació al trànsit, col·lapsen els espais públics. El transport públic és una bona alternativa, sempre que paguin el cost real d’aquest servei.

  • Reconvertir el bus turístic, repensar les rutes, els preus i el públic objectiu així com les característiques de la flota a autobusos més petits i elèctrics.

  • Potenciar el turisme de proximitat i l’accés amb mitjans sostenibles com el ferrocarril.

  • Pel que fa a la segona línia, el repartiment equilibrat dels beneficis del turisme, apostem per aplicar-ho en tres grans àmbits:

  • Combatre la precarietat laboral dels seus treballadors i treballadores establint convenis amb salaris justos i condicions laborals dignes, i eliminant una bona part de la subcontractació (que sols es fa servir per saltar-se els convenis del sector, ara també prou precaris). El 2017 el salari mig del sector va ser de 16.708€, una xifra que representa un 55% menys que el salari mitjà del conjunt de sectors (30.263€).

  • Implementar un seguit d’impostos al turisme, incrementant decididament la taxa turística, però també impostos específics a altres serveis com la mobilitat -T10- amb targetes sense subvenció, preus amb recàrrecs de compensació i impostos específics a les icones de la ciutat -com la Sagrada Família-. Una bona part d’aquests ingressos hauria de revertir en la ciutat.

  • També cal assegurar-se que les despeses per la turistificació que pateix la ciutat de Barcelona són compensades i, en aquest sentit, caldria un impost municipal específic que gravi els usos turístics de la ciutat.

Totes les propostes són de mínims. En cap moment es vol eliminar ni atacar o menysprear el sector. Al contrari, cal normalitzar-ho dins de la ciutat perquè sigui compatible i alhora ben rebut pels seus residents. I això passa, com amb el medi ambient, per les “3R” (semblants): reduir, reutilitzar i repartir.

Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, juliol de 2019

Document en format pdf
Podeu descarregar aquest text en format pdf, el trobareu a la web de la Favb

Referències
(1) El producte interior brut de Barcelona, 2017
(2) Barcelona Turisme
(3) Dades Activitat Turisme 2018
(4) Memòria 2018 -Turisme Barcelona

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid