Com cada any, aquest migdia sortirà la Flama del Castellet de Perpinyà i enfilrà cap al cim del Canigó. Al punt de mitjanit es procedirà a la ceremònia de regeneració. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents d'arreu de la nació, s’hi hauran pujat el diumenge abans (veure també Festes.org). Amb la flama d’aquesta foguera s’encendran les d'arreu de la nació. Un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny.
Aquesta presó, simbol d'odi i de sofriment esdevindrà mitjançant la flama del Canigó un llar d'amor. El Castellet, aquesta antiga fortalesa es transformà gràcies a Josep Deloncle en el Museu d'Art i de Tradicions Populars, batejat amb el nom de "La Casa Pairal" "
Es en aquestat llar on es conserva tot l'any, "la flama del Canigó, tota plena d'amor, de pau i de fraternitat" deia Josep Deloncle.
El passat cap de setmana, centenars de persones van acudir a l'Aplec del Canigó. Des del camp base situat al Refugi de Cortalets, van anar a fer el cim per a deixar-hi feixos de llenya. Activitat coordinada pel Cercle de Joves de Perpinyà, Òmnium Cultural, l’Associació la Flama del Canigó d’Igualada i altres entitats.
L'origen de la Flama del Canigó
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.
La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.
Un ritus d'unió comunitària
Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.
La Flama continua creixent edició rere edició i la d'enguany arribarà a uns 400 municipis. Enguany, el missatge ha estat redactat per la la president del Parlament, Carme Forcadell, des de la presó d'Alcalà Meco on ha fet una crida a sortir "a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sàpigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat".
