Es fa difícil escollir una sola frase de cadascun dels acusats en el cas del procés en el seu al·legat final. En general van escollir un to conciliador però vehement, sense penediments. Van voler deixar clar que no hi havia cap mena d'odi ni menyspreu cap a Espanya però alhora no van amagar que si poguessin, ho tornarien a fer de nou, que voldrien complir el mandat democràtic i que, si poden, tornaran a lluitar per la independència.

Però si hagués d'escollir-ne una de sola com a resum de la crueltat d'aquest procediment, escolliria aquella de Josep Rull en què esperava als jutges "ustedes han decidido que yo no pueda ver crecer a mis hijos". Pel que té de colpidora, de demolidora i de crua venint d'una persona (per extensió, de tot el grup) que ni ha matat, ni ha agredit ni tan sols s'ha enriquit amb els suposats delictes que li imputen.

La sort ja ha estat tirada, i fa de mal dir si el procediment judicial, que ha estès al llarg de quatre mesos i més de 50 sessions al Suprem, haurà servit per alguna cosa i realment començaran ara les deliberacions, o si bé la pena està decidida des de bon començament i no hem assistit més que a una mera representació teatral per intentar donar validesa a una ignomínia desacreditada per si mateixa des de bon començament.

Dubto que els jutges es decideixin per aplicar la pena més alta de rebel·lió als acusats, segons demana la Fiscalia, i apliquin els 25 anys per a Oriol Junqueras, els 17 per als altres suposats líders, els Jordis i Carme Forcadell, i els 16 per als consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa (a la resta d'acusats se'ls demanen penes més petites en no considerar que hi hagi rebel·lió). Són massa les proves que fan veure que no hi va existir la rebel·lió, ja que no hi havia armes ni tan sols cap intenció expressada en converses, informes ni correus electrònics d'exercir cap tipus de violència.

Tanmateix, és innegable que es buscarà l'efecte exemplarizant i que tampoc se'ls deixarà marxar impunes, per evitar futurs referèndums o declaracions d'independència tot i que suspeses, tot i que sense valor. Per això és probable que busquin un terme mig i apliquin la petició de l'advocacia de l'estat de declarar-los culpables per sedició: vuit anys en el cas dels Jordis, i entre 11 i 12 anys per als consellers i vicepresident Junqueras per l'agreujant de ser autoritats. En el cas de Sánchez i Cuixart, per exemple, si descomptem els quasi 2 anys que hauran estat en presó preventiva, ens podríem trobar que en tan sols uns mesos, i amb un terç de la pena complerta, se'ls pogués aplicar ja el tercer grau, un règim de semillibertat, amb què la justícia intentaria aplacar els ànims de la societat i les possibles crítiques internacionals –tot i el cas omís que n'han fet fins ara.

El veredicte, difícil saber quan es farà públic, però és clar que no es deixarà per al setembre perquè no coincideixi amb la Diada. Finals de juliol, en què hom està pensant més en la tovallola de platja que en una altra cosa, sembla una data del més escaient si el que volen és evitar que la gent surti al carrer. I això perquè és un any en què no hi ha mundial masculí de futbol. Si no, aplicarien la tàctica Rajoy d'esperar que jugui Espanya un partit de la selecció per anunciar una decisió controvertida.