Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
24 de juny
Coincidint amb la Diada Nacional es fa crida per assolir la República Confederal dels Països Catalans

El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.

22/06/2019 Política

Coincidint amb el 24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans, la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans,  que  integra 'l'Assemblea Nacional catalana, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ha fet una crida per assolir la República Confederal dels Països Catalans.

Per a la Confederació "Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment in nit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible"

També apunta que "La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la delitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten".

Remarca que, "la Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i nalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu signi cat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari".

Tot i això puntualitza que "Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç".

Centenars de municipis se sumen a la crida de reivindicar la Festa Nacional dels Països Catalans

El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.

Gairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.

Xifra incrementada en els darrers 4 anys sota l'impuls de l'Espai Mata de Jonc que ha tornat a fer una crida a tots els regidors i regidores, batlles i batllesses, a totes les corporacions municipals dels Països Catalans, perquè assumeixin la proposta de declarar Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans i defensin la moció davant els Plens municipals.

L'entitat ha fet seva aquesta proposta amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables adeclarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. "Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanents poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris".

L'abril del 2010, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Així, Perpinyà és una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció. Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major.

Darrera de Perpinyà, hi ha poblacions com Badalona, Mataró, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.

Altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid