La ciutadania de Barcelona ha assistit perplexa a l’aprovació precipitada i en plena campanya electoral de les municipals d’un nou Decret Llei de la Generalitat dirigit cap a una suposada regulació del preu dels lloguers. Si bé hem pogut constatar que l’emergència de la crisi de l’habitatge a Barcelona ha entrat en els programes polítics d’aquestes eleccions, l’aprovació d’aquest Decret no podem més que qualificar-la d’electoralista.

Certament, el Decret Llei reconeix la situació d’emergència en matèria d’habitatge, però arriba molt tard.

• Serà de difícil aplicació, donat que se supedita a un desenvolupament normatiu, encara sense fer, que determini quan hi ha una zona d’alta demanda sostinguda.
   
• En cas d’aplicar-se, les excepcions són múltiples: a) no s’aplica en edificis de nova construcció o gran rehabilitació; b) tampoc no s’aplica en renovacions de contractes vigents amb rendes superiors a les marcades; c) es repercuteixen IBI i despeses; d) en cas d’incompliment no es preveuen mecanismes de sanció; e) cau en l'oxímoron de proposar que els Apis actuïn com a mediadors en la resolució alternativa de conflictes.
   
• La limitació proposada se situa a la banda alta dels preus actuals, amb uns increments admesos d’entre el 10 i el 20%, en un moment en què el mercat del lloguer ha iniciat un cert estancament en els increments de preus, i fins i tot podríem dir que el mercat ha arribat al seu propi esgotament. Per tant, considerem la mesura molt poc efectivai totalment inútil en els casos d’actualització de rendes antigues, que continuaran incrementant-se en percentatges entre el 40% i el 100%, sempre molt superiors al que diu el Decret.
   
• Amb tota probabilitat, serà suspès per vulneració de competències.

Aquesta regulació no és la que esperàvem les entitats socials. Fa temps que la regulació dels preus és una mesura molt reivindicada i finalment ha estat aprovat el Decret sense cap mena de consulta ni participació de les entitats afectades. En general totes les entitats socials reclamàvem polítiques integrals que conduïssin cap a un lloguer que no superés el 20-25% de la renda familiar, cosa que el Decret obvia totalment.

La Favb s’ha mostrat sempre favorable a la regulació del mercat de l’habitatge i de tots els factors que contribueixen a tensionar els preus dels lloguers. Per abordar un problema de l’habitatge com el que tenim fan falta polítiques integrals, on es pugui avançar en la modificació de múltiples factors, entre els quals la contenció dels preus és un més i probablement el darrer a ser modificat. De fet, pot resultar molt poc recomanable tocar preus dels lloguers sense tocar els factors que els tensionen, i també per aquest motiu la considerem una mesura electoralista.

Cal regular el conjunt del mercat de l’habitatge i tota la complexitat dels factors que el condicionen: els problemes complexos requereixen sempre solucions complexes. Per anar a l'origen del problema cal modificar els múltiples factors que incideixen en el mercat:

• Globalització: adopció de polítiques protectores per part de la UE, dirigides a treure l'habitatge del mercat global. És una missió dels diputats del Parlament europeu. En aquest sentit, “l’ECI Housing for all” posada en marxa per la ciutadania reclama modificacions relatives a les limitacions d’inversió que imposa el Tractat de Maastricht.
   
• Fiscalitat: suprimir els privilegis fiscals a les SOCIMIS, Visa daurada, Fons d’inversió i societats patrimonials. Recuperar un sistema fiscal més just i progressiu.
   
• Constitució d’un parc habitatge públic: tant d'emergència, com de nova construcció i adquisició en el mercat secundari per tanteig i retracte i/o expropiació.
   
• Col·laboració públic-privada: Incrementar el paper social de la propietat, amb una aportació del 50% d’habitatge protegit en determinades àrees per a les noves promocions d’habitatge i grans rehabilitacions.
   
• Turisme: Decreixement del turisme i recuperació de la pèrdua d’habitatge. Regular les fronteres del PEUAT i del mercat de lloguer d’habitatge de temporada.
   
• Urbanístic: Modificació del Pla General Metropolità per a la protecció de l’ús de l'habitatge en les àrees centrals de la ciutat.
   
• Patrimoni: El valor patrimonial és un bé comú que genera plusvàlues i que en mans privades incideixen en el valor del mercat. Cal revisar les polítiques fiscals del patrimoni.
   
• Legislació: Reforma de la LAU i atribucions als municipis i garantir la defensa i estabilitat dels residents. Crear jurisprudència per donar contingut al dret constitucional de l’habitatge.
   
• Defensa de l’usuari: Aplicar la Llei de l’Habitatge de 2007. Aplicar polítiques de disciplina en matèria d’habitatge i creació d’oficines anti-assetjament immobiliari.
   
• Regulació dels preus: Mesures de suspensió cautelar dels preus. Obertura d’un període de debat ciutadà sobre com regular el preu dels lloguers i per quin sistema.

Finalment, val a dir que per a la implementació de tota aquesta complexitat de mesures, i considerant que el tema de l’habitatge és competència de diferents administracions, calen compromisos institucionals, unitat entre els partits polítics i acords de ciutat, que donin sostenibilitat al finançament econòmic i a la continuïtat dels programes més enllà d’un simple mandat municipal.

Per aquest motiu, exigim del futur govern municipal de Barcelona la formulació d’un PACTE PER L’HABITATGE.