Si passem a l'àmbit col·lectiu, també dependrà del sistema polític, del nivell de democràcia assolit..., en les societats occidentals o països "desenvolupats", no és tot de color rosa ni molt menys... El dret al treball, no és tal..., el dret a l'habitatge, viure dignament té molt a desitjar, la llibertat d'expressió és en gran part teòrica, ja que a l'hora d'exercir el que s'ha expressat de forma continuada, té veritables problemes de portar-lo a la pràctica, l'espoli i la guerra cap a tercers és continu, el dret a rebre informació fiable i contrastada té molt a desitjar, els grans mitjans de comunicació són autèntics monopolis. La manipulació informàtica està garantida, la sobreexplotació del planeta ens porta al col·lapse. El sistema econòmic i financer en xifres macroeconòmiques va en una sola direcció, el capitalisme/liberalisme/imperialisme..., com a efecte perniciós la insolidaritat dels estats.
Per tant a l'hora de defensar la nostra identitat personal i col·lectiva, hem de situar-nos en els nostres orígens, per una banda els nostres avantpassats més directes, els avis, el pares..., que podem aprendre d'ells?, que coses podem descartar per estar desfasades,o no encaixen amb la nostra personalitat. Si passem a l'àmbit col·lectiu, és molt important conéixer la nostra història, com a poble identitari, dins d'una col·lectivitat, ben siga nacional, estatal....., dins d'una societat globalitzada en l'àmbit europeu i internacional. Saber analitzar si la nostra història es digna d'emular, en allò positiu, que avatars ha sofert, el perquè, a què interessos hi han respost. En definitiva conéixer els nostres orígens com a poble, conéixer la nostra història, superar els estereotips racials com a identitat nacional, recuperar , créixer en una identitat col·lectiva, que ens permeta també projectar una diversitat ètnica. Recuperar i dotar-nos d'eines fortes de comunicació, com és la llengua pròpia el Català/Valencià, per a poder compartir amb altres llengües amb igualtat de condicions i garantir la supervivència de la nostra llengua , en un món molt internacionalitzat i amb unes polítiques lingüístiques inquisitorials.
Poder autodeterminar-se com a persona, també com a col·lectivitat, és fonamental per a exercir amb plena llibertat amb qui ens relacionem individualment i col·lectivament. Des del perfecte auto-reconeixement, des de la identificació de la nostra personalitat, és com podrem desenvolupar-nos en igualtat de condicions i amb plena llibertat, com administrar i garantir els nostres recursos.... Sense dubte, serem lliures del nostre propi destí i serà garantia d'una convivència entre pobles iguals. Amb aquests criteris millorarien les relacions internacionals entre nacions i pobles, entre aquelles que tingueren voluntat de reconéixer-nos com a iguals.