Aquest migdia, la CUP ha fet una roda de premsa per presentar les nostres mesures per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, en un context d’emergència social, resultants del treball adquirit al llarg d’aquests quatre anys i seguint les recomanacions dels col·lectius en defensa del dret a l’habitatge. “Per a la CUP, una de les màximes prioritats dels primers dies de mandat serà obrir una taula de negociació per establir, amb el màxim consens possible, uns preus de lloguers mínims i màxims adequats a la renda del municipi” ha explicat Marta Llorens, alcaldable de la formació de Reus.
En aquesta taula s’emplaça la Cambra de la Propietat, els Agents de la Propietat Immobiliària (API), les associacions de veïns i els col·lectius que treballen pel dret a l’habitatge a la ciutat, en el marc del Consell Municipal – impulsat pel ple de l’abril de 2019 a proposta de la CUP -. “Les recomanacions de les Nacions Unides diuen que el lloguer d’un habitatge no ha de superar mai el 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar: a Reus, la renda mitjana és de 14.400 euros, quinze punts per sota de la mitjana catalana”, ha reblat Llorens.
D’altra banda, el número 2 de la candidatura, Edgar Fernández, ha titllat la proposta de Junts per Reus (Carles Pellicer) de construir 1000 pisos de promoció pública en el proper mandat d'”irreal” i “un insult a les persones que pateixen per perdre el sostre cada dia“. Fernández, qui ha participat activament en la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge al consistori, ha lamentat que “aquestes propostes només entren en campanya” perquè al llarg del 2015-2019 “no s’ha incorporat ni un sol pis públic a la borsa municipal, que avui està saturada”.
Per a la CUP , la promoció d’obra pública a l’escala que planteja Pellicer és inviable econòmicament, i el que s’ha d’assegurar és recuperar els habitatges buits en mans de la banca – que ronden al voltant d’un miler de pisos desocupats, en un context d’emergència”.
Propostes: Fem una ciutat habitable: les nostres propostes pel dret a l’habitatge
• Elaborar una ordenança municipal per censar els habitatges buits – sense causa justificada per un termini de més de dos anys – que serveixi per planificar les reserves d’habitatge a la ciutat.
• Recuperar les multes coercitives a les entitats financeres que tinguin pisos desocupats sense cap justificació. Aquest mecanisme es va constituir per mobilitzar al parc públic els pisos desocupats dels grans tenidors, no es pot quedar només en la multa econòmica.
• Crear una unitat tècnica específica que intervingui en els casos d’ocupacions d’habitatge de famílies vulnerables per regularitzar la situació amb un contracte de lloguer social, i així evitar la propagació de màfies.
• Instal·lar comptadors solidaris als habitatges ocupats de grans tenidors per garantir l’accés al servei d’aigües municipal a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat de Serveis Socials, amb el precedent que ha establert el TSJC a Manresa.
• Establir, com a requisit primordial en futurs contractes municipals de subministrament energètic, el compliment del principi de precaució de la llei 24/2015 d’informar els Serveis Socials sobre els talls de subministrament a famílies vulnerables.
• Impulsar la participació de col·lectius en defensa del dret a l’habitatge i de les associacions de veïns al Consell Municipal d’Habitatge.
• Pressionar la Generalitat perquè exerceixi el dret de tanteig i retracte per incorporar al parc públic els habitatges provinents d’execucions hipotecàries a Reus com a àrea d’alta demanda residencial.
• Reduir l’import de l’IBI dels habitatges dels petits tenidors que els posin a disposició de la borsa de lloguer assequible. Crear un programa d’ajudes per a la rehabilitació d’habitatges, a canvi de cedir-los temporalment a l’administració per a famílies en risc d’exclusió residencial.
