Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dret públic secret

És un joc de paraules però és també una trista realitat. El 24 de febrer de 1981, l’endemà del cop d’Estat del 23, es va poder veure per televisió una escena que es va produir a l’exterior de l’edifici del Congrés dels Diputats a Madrid. Dos militars estaven de peu dret, mirant uns fulls de paper que tenien a les mans, parlaven entre ells i, finalment, es va veure com firmaven els papers fent servir de taula el capó d’un vehicle militar que estava aparcat en aquell lloc ple de  vehicles blindats de la División Acorazada Brunete.

Era el document que va posar fi a la rebel·lió. En els mitjans de comunicació s’hi feia referència com al “pacto del capó”. Aquest text no s’ha fet mai públic, i cal suposar que forma part del sumari i les altres actuacions judicials que varen acabar amb condemnes de presó d’alguns participants en la rebel·lió. Sembla que totes aquestes actuacions estan custodiades en el Tribunal Suprem, i que es mantindran en secret fins al 2031.

Ara bé, per tot el que es va filtrar en aquells dies, és segur que el que es va pactar va ser la rendició a canvi de l’assumpció de la màxima responsabilitat per Tejero, Armada i Milans del Bosch i condemnes molt suaus per a la majoria dels sollevats i a més el desmantellament de l’estat de les autonomies.

És a dir, que un text que implica de facto una modificació substancial de la Constitució espanyola i la supressió dels Estatuts d’Autonomia, unes alteracions importantíssimes del dret públic, és secret.

El 25 de febrer de 1981 el rei Juan Carlos I va fer unes declaracions donant a entendre que hi havia coses que havien provocat l’actuació dels sollevats, i que això s’havia de tenir en compte. També va convocar una reunió amb els caps dels partits polítics representats al Congrés dels Diputats (Carrillo inclòs), però deixant fora bascos i catalans. No es va fer públic el contingut de la reunió, però els fets posteriors evidencien que els convocats varen ratificar el “pacto del capó” i que es va acordar la manera de posar-lo en pràctica.

Efectivament, poc després es va tramitar al Congrés dels Diputats la LOAPA, amb un destacat protagonisme de Martín Villa i Alfonso Guerra. Aquesta llei, que retallava considerablement les facultats de les comunitats autònomes, va ser aprovada pel Congrés però rebaixada pel Tribunal Constitucional, que seguidament va ser objecte d’una recomposició a fi que no tornés a passar una cosa semblant.

El 2006 Rajoy va recórrer tot l’Estat espanyol recollint firmes contra Catalunya, però no contra una possible independència, sinó contra el nou Estatut d’Autonomia. Quan el PP va tornar a accedir al poder, el ministre Wert es va afanyar a dir que “hay que españolizar a los niños catalanes”. Tot això era un senyal inequívoc que es volia accelerar l’aplicació del “pacto del capó”.  L’Estatut retallat al Congrés de diputats va tornar a ser retallat pel Tribunal Constitucional. 

Però abans, el 2007,  la FAES, un “think tank” del PP sota el control de José Mª Aznar, va difondre un informe per controlar l’economia de les comunitats autònomes. El 2010 se’n va difondre un altre preconitzant que el govern central recuperés competències que havien estat transferides a les autonomies.

El 26 d’octubre de 2012 el Govern de Rajoy va aprovar la creació de la “Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas”, la CORA, que posava en marxa la recentralització.

El 2012 també es va crear el “Fondo de Liquidez Autonómica”, el FLA, que controla el finançament de les comunitats autònomes. Cada pagament del dia a dia va quedar sotmès a un control electrònic. Amb el control de tots els ingressos i de totes les despeses quedava anul·lada la poca autonomia que permetia l’Estatut retallat pel Tribunal Constitucional.

La progressiva conscienciació de gran part de la societat catalana va aconseguir la celebració del referèndum del 1 d’octubre de 2017. Immediatament l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va suposar una nova destralada a l’autonomia de Catalunya.

I així estem, l’Estat espanyol segueix sense poder consumar el genocidi polític i cultural programat en el Decret de 29 de juny de 1707.  I d’altra banda la reivindicació catalana de recuperar la seva llibertat i exercir el dret d’autodeterminació torna a estar plantejada en els escenaris internacionals com fa tres-cents anys.

No ens hem de deixar intimidar.  Ni “pacto del capó”, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal Suprem, ni Audiència Nacional, no ens podran aturar en el nostre camí cap a la llibertat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid