Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Tota la força al Front Republicà!

(text de la intervenció a l’acte de presentació de la candidatura a Mollet del Vallès el dia 25 d’abril de 2019)

En aquestes eleccions de diumenge vinent hi ha una certa confusió perquè la situació política que vivim és difícil i complicada. I és complicada perquè ens trobem en una escalada de repressió: arbitrarietat de la policia i dels jutges, impunitat de les bandes falangistes de carrer etc. Cal reaccionar!

La meva proposta, que explicaré ara, és que cal votar el Front Republicà. Hi ha diferents raons per a fer-ho:

La PRIMERA és que el moment actual és excepcional. No es tracta d’unes eleccions que es puguin tractar només amb la indiferència sinó que s’han de situar en el moment en què ens trobem. En SEGON LLOC cal saber què és el que ens hi juguem en el moment actual: no ens hi juguem només un simple canvi de govern sinó que el que si volem arribar a la República catalana independent, cal combatre el Règim Polític, que és la monarquia espanyola, posant aquest règim en evidència, creant dificultat a la seva acció. I de manera concreta:

- Cal, doncs, d’entrada, un vot de protesta, que reculli la indignació popular i enforteixi la voluntat d’avançar cap a la República catalana

- És a dir, un vot per a reforçar el moviment popular i independentista.

- Un vot que ajudi a combatre la rendició que, des de l’estat espanyol i els seus aliats, es vol provocar.

* * *

Hem de tenir clar que no hi haurà cap govern espanyol, i menys sense posar fi a la monarquia actual, que ens porti a la llibertat. Els partits que van ajudar a apuntalar l’estafa de Règim monàrquic del 1978, com el PSOE (i que ara promouen la repressió), no faran res per a la llibertat del poble català. Cal combatre aquest règim fins

Sobre aquesta realitat hi ha molts missatges confusos i el Front Republicà porta un missatge clar. És per això que diem que votar el Front Republicà vol dir votar una opció que no vendrà el teu vot.  Només el FR ha explicat clarament que no donarà el seu vot a ningú:

- si no respecta el Dret d'Autodeterminació

-si no posa en llibertat els presos i exiliats

-si no defensa els drets socials

-si no deroga els articles 135 i 155 de la Constitució espanyola.

El altres partits no han aclarit encara quines condicions exigeixen per a donar suport a qualsevol altre partit. Altres partits han dit que posaran condicions a la investidura de Pedro Sánchez però no han dit quina condició exigiran i posen com a prinicipi la miopia d'impedir "la dreta" ... (com si "la dreta" i "l'esquerra" espanyoles no fossin part de la mateixa cosa, complements del mateix règim monàrquic) .

Ens diuen que hem de triar entre el PSOE o “la dreta feixista”. Però aquesta pregunta es pot regirar: Són els posibles governants espanyols els qui hauran de triar entre la democràcia per a Catalunya, o cedir al feixisme espanyolista.

Per a explicar això puc exposar breument la meva experiència personal en el “coneixement” de l’estat espanyol. La meva experiència em permet parlar de la gran enganyifa que va ser la Transició política del 74 al 78, plena de repressió i trampes com explicarem [Recordem només els casos de Puig Antich (1974); Txiki (1975); Vitòria (Gasteiz) (5 morts i 150 ferits de bala), atemptats a València amb morts (Guillem Agulló l’any 1993)]

Anant a la meva experiència particular, cal dir que hem estat moltes vegades objecte de la repressió de l’Estat espanyol, des del 1965 al 1992:

-1965. detenció i presó (1 mes)

-1974. detenció i presó (8 mesos).

-1974-75. refugi a Catalunya Nord (11 mesos).

-1981. detenció tortura i retenció a Madrid

-1982. detenció a la manifestació contra la LOAPA i presó (1 mes)

-1988. detenció, tortura i presó (8 mesos)

-1992. refugi europeu (3 mesos).

Es tracta, per tant, de set (7) incidències: cinc (5) detencions, quatre presons i amb dos refugis; i diferents episodis de tortura. I sobre aquesta experiència haig de fer algunes observacions:

-Sempre (he estat, detingut, torturat o empresonat) sense cap fonament jurídic. M’han hagut de deixar anar ... però abans m’havien fet passar per aquests tràngols i  llargs mesos a la presó.

-He rebut més repressió i tortures sota la monarquia que sota el franquisme.

-L’any 1982 vaig ser empresonat amb altres cinc companyes i companys pel fet de

portar una pancarta amb el lema “Independència”, acusats d’incitació a la rebel·lió i a la sedició. En plena “democràcia espanyola” per haver expressat una opinió política.

* * *

L’experiència m’ha demostrat de manera molt calra que l’enemic del poble català és el conjunt de l’estat espanyol, les forces que aguanten l’estat, des de les clavegueres, a les forces repressives, els jutges i fiscals, els polítics i els mitjans de comunicació.  I per damunt de tot les forces econòmiques de les empreses conegudes pel seu nom col·lectiu a la Borsa espanyola: l’IBEX-35.

Hem de tenir clar, doncs, que vivim en un engany que va començar amb l’anomenada Transició espanyola en què la idea central ha estat preservar els privilegis dels colpistes de l’any 1939.

I per això hem d’estar convençuts que només serem lliures quan aconseguim vèncer, al nostre país, l’ocupació que és la continuació del franquisme com a mitjà de mantenir els seus privilegis.

La nostra proposta no és, doncs, influir en el govern d’Espanya sinó treballar per a posar fi (al nostre país) al domini d’un règim polític que és injust i construir (sense el seu permís) la a República del poble català.

* * *

La monarquia espanyola és un règim parlamentari però no hi existeix un  sistema polític democràtic per moltes raons.

Perquè va fer aprovar una Constitució que mantenia aspectes legals del franquisme, s’imposava una monarquia i s’aprovava una Llei d’ “auto-amnistia” que permetia no perseguir cap dels immensos crims del franquisme i permetre, la continuïtat dels privilegis i de l’aparell de repressió del franquisme.

Perquè només s’ha fomentat unes pràctiques parlamentàries amb quan han pogut imposar  les seves decisions, obtingudes amb repressió, amenaces i trampes de tota mena. No hi ha cultura democràtica en cap de les estructures de l’Estat espanyol que és un estat enemic del  poble català i també de tot els pobles.

Perquè ni tan sols s’ha pogut fer justícia pels crims del franquisme ni desfer els robatoris (com els famosos papers de Salamanca), ni s’enterren els morts dels qui havien perdut la guerra. Ni un sol franquista jutjat ni s’han extradit els nazis que s’havien refugiat a l’estat espanyol. S’ha estès la impunitat de la corrupció en amplis estaments del règim. Es persegueix la dissidència política i s’empara amb la impunitat els elements del règim: bandes feixistes, torturadors etc. L’aparell de justícia és part de la colla que remena les cireres i actua amb una total parcialitat com ho veiem cada dia. Arriba fins al límit del grotesc. Si un policia t’ha apallissat el més probable és que l’aparell de Justícia t’acusi a tu d’un delicte d’odi per haver-lo mirat massa fixament. Fins i tot els símbols (bandera, himne etc.) són els del franquisme.

És un règim polític que se n’ha d’anar del nostre país perquè és incapaç de construir res de positiu.

NO. No hi ha una democràcia. Les salvatjades del cap de setmana passat amb l’execució pública d’un ninot del president Puigdemont és una mostra del nivell de la cultura democràtica d’Espanya. No hem de tolerar més tanta arbitrarietat i tant de salvatgisme.  Hem de dir prou a tant d’abús.

* * *

Hem dit, a l’hora de començar, “Tota la força al Front Republicà!”  ...

... perquè entenem aquestes eleccions com un pas ferm per a fer créixer un gran front republicà que vagi mobilitzant tota la població ...

La República catalana és una “qüestió d’Estat” i la seva conquesta ha de ser enfocada des d’aquesta perspectiva.

Diumenge no anirem a votar un govern. Anirem a votar a favor de la República Catalana. Ajudeu a reforçar el moviment per la República catalana independent!

Amb el vot de la protesta. Amb el vot de la dignitat. Amb el vot de la mobilització.

CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ, HISTÒRIC MILITANT INDEPENDENTISTA, CANDIDAT DEL FRONT REPUBLICÀ, MEMBRE DE L'ANC, MILITANT DE POBLE LLIURE, I PROFESSOR DE LA UAB

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid