La Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) ha publicat un número especial sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola (CE) en l’autogovern de Catalunya, que es va allargar del 27 d’octubre de 2017 fins el 2 de juny de 2018 amb la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat. El número inclou vuit articles acadèmics a càrrec d’experts en dret constitucional i administratiu, filosofia del dret, dret financer, demoscòpia i comportament polític, així com un dossier documental amb l’abundant material generat als tribunals, parlaments i despatxos oficials.
Després d’un pròleg a càrrec del director de la Revista i catedràtic de la UB Enoch Albertí, el professor de dret constitucional i administratiu de la Universitat de Potsdam, Hartmut Bauer, signa una contribució sobre la coerció federal en l’ordenament territorial de la Constitució alemanya. No en va l’article 37 GG va servir d’inspiració per l’article 155 CE. El director general de Drets i d’Entitats Jurídiques i professor de dret administratiu a la UPF, Xavier Bernadí, ressalta les conseqüències pràctiques d’aquesta figura coercitiva sobre la direcció dels departaments de la Generalitat, l’exercici de la potestat normativa i la defensa jurídica de l’Administració catalana.
L’analista del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) Núria Garcia estudia - en base als estudis del CEO i el Baròmetre d’Opinió Política - l’impacte d’aquesta mesura extraordinària sobre la confiança en les institucions. Per la seva banda, el catedràtic de dret financer i tributari de la URV Joan Pagès signa un article on constata com “el principi d’estabilitat pressupostària ha estat emprat sistemàticament i exponencial per l’Estat espanyol com una excusa per anar retallant l’autonomia financera de les comunitats autònomes, singularment la catalana”. “Això col·loca Catalunya en una situació de tutela més pròpia d’una colònia que d’un ens autònom”, assevera.
El professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Joaquín Urías reflexiona sobre l’abast de l’aplicació de l’article 155 per assenyalar que, lluny de respondre a un mecanisme reglat, esdevé un instrument polític a disposició del Govern espanyol, amb autorització del Senat, per imposar la seva visió sobre la d’una comunitat autònoma. Al seu torn, el professor agregat del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la UB Joan-Josep Vallbé analitza el comportament electoral en les últimes eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, on constata una forta activació de la clivella d’origen.
El catedràtic de filosofia del dret a la UPF Josep M. Vilajosana aprofundeix en els fonaments filosòfics i conceptuals on descansa l’aplicació de l’article 155 CE. Al seu parer, en el rerefons emergeix la idea de l’estat dual teoritzada pel politòleg alemany Ernst Fraenkel (1898-1975) segons la qual en un mateix estat poden conviure un àmbit regulat per normes jurídiques generals i un altre en el qual prevalen les mesures, terreny abonat per a la discrecionalitat política.
Finalment, el catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró tanca la secció d’articles amb un anàlisi de l’aplicació concreta de l’article 155 per part del Govern espanyol a finals de 2017 i la seva adequació a la CE. Hi observa una manca de congruència en els procediments establerts, un control feble per part del Senat i la improcedència de la dissolució del Parlament i de cessament del president i el Govern de la Generalitat.
Dossier documental
El número especial es clou amb un dossier documental a càrrec del professor associat de dret constitucional de la UB i cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Gerard Martín. Es tracta d’una eina útil i de consulta àgil que recopila la normativa i doctrina constitucional, el procediment per a l’aplicació de l’article 155 CE a Catalunya, les mesures adoptades per les institucions estatals, els estudis de caràcter públic i posicionaments adoptats, els processos constitucionals, els processos contenciosos administratius, el procediment d’investidura del president de la Generalitat, el nomenament i presa de possessió dels membres del Govern de Catalunya, i la doctrina publicada sobre l’article 155 CE.