Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Debats electorals: qui, com i per què?
12/04/2019 Hemeroteca
Avatar d'Albert Font-Tarrés. Font: Mèdia.cat Avatar d'Albert Font-Tarrés. Font: Mèdia.cat

“No tenen interès que participem en el debat. Sembla que hi ha a qui li molesta donar-nos veu. Es veiem el 28A, La Vanguardia“. El Front Republicà es queixava aquesta setmana de no haver estat convidat al debat organitzat pel diari. Durant el dimecres, dia de l’acte, van anar llançant diversos tweets on denunciaven sentir-se exclosos i no poder difondre els seus missatges i contrastar-los, com sí que van poder fer En Comú-Podem, ERC, Junts per Catalunya, PSC-PSOE, PP i Ciutadans.

Cal dir que el format de debat electoral és revisable, en la mateixa mesura que ho és la tertúlia d’actualitat de ràdios i televisions. Se suposa que quan es convoquen votacions és bo fer un contrast d’idees. En les passades eleccions espanyoles hi va haver una quinzena de candidatures al nostre país: pot ser difícil fer un debat a quinze, més si es prima el format. És un espectacle o un espai informatiu de servei? O potser cobreix l’híbrid infotaiment?

A cada contesa que he viscut hi ha hagut candidatures fora dels debats. Això sempre m’ha generat la mateixa pregunta: garantim igualtat d’oportunitats a totes per ser elegides? O insuflem les candidatures que ja tenen una representació àmplia? És cert que no totes les opcions que presenten llista ho fan amb les mateixes ganes i empenta –pressupost i contractació de treballadors a banda, on alguns fan des del programa fins a encolar cartells.

Com a criteri tot sovint s’imposa el que estableix la Junta Electoral: tens representació actualment o no? Una decisió més pensada per mantenir l’statu quo que per situar-nos en una cruïlla per recomençar on totes les opcions han de poder ser votades. Ep! Comptem-hi també les quotes de pantalla minutades.

“Veiem que els interessos del Grup Godó xoquen amb els del Front Republicà i per això no ens han donat veu. Ja veurem al final qui condicionarà la governabilitat. Ens veiem el 28-A”, apuntava Guillem Fuster, uns dels portaveus de Poble Lliure, l’organització de l’esquerra independentista que, tot i ser part de la CUP, va optar per promoure pel seu compte una candidatura que prometen “rupturista”. En la mateixa línia, apuntaven des d’aquest corrent: “Avui l’IBEX-35, en forma de La Vanguardia, no vol que el Front Republicà sigui al debat que ha organitzat pel 28-A. No ens hi volen perquè la República Catalana fa por al Règim del 78, però hi serem”.

A més de Poble Lliure, Front Republicà té dos potes més: Pirates, amb millors resultats en altres punts d’Europa, i Alternativa, creada arran de les desavinences del sector d’Albano Dante Fachín amb Podemos. I deien això: “La Vanguardia (La Caixa) veta la presència al debat del Front Republicà. Us imagineu que Esquerra i Junts per Catalunya haguessin dit: ‘Si els veteu a ells, nosaltres no venim’? En comptes d’això, s’han acceptat les condicions del ‘grande de Espanya’ [sic]. Republicanisme”.

No serem ingenus, la línia editorial i els tentacles del poder tot sovint condicionen certes decisions. També per als mitjans de tall sobiranista i independentista. En aquest cas, a La Vanguardia tot li va de cara per excloure el Front Republicà: no té representació a les corts espanyoles ni en cap altre organisme públic, ni té drets electorals per fer-se lloc entre els espais cedits. Perquè és una candidatura que no pot ni erigir-se com a ‘successora’ ni de la CUP ni de Podem, malgrat tenir-hi els orígens, com sí que va passar en el seu moment entre ‘els comuns’ i ICV. Per tant, des de cal Godó no s’hi veuen obligats. Com tants altres mitjans que han seguit aquest criteri tants i tants cops.

Tot el meu argumentari s’esquerda quan el líder d’Alternativa i cap de llista de Front Republicà per Barcelona apuntava, a l’hora d’emetre un comunicat de queixa: “Avui La Vanguardia organitza un debat. Ha vetat el Front Republicà. Mentre, a les seves pàgines informa puntualment sobre Vox. La ‘festa de la democràcia’ en mans dels mitjans de l’Ibex 35, La Caixa i els ‘grandes de Espanya’. Nosaltres seguim. Ens veiem el 28A.” Vox no va ser al debat de La Vanguardia però és cert que el diari li ha donat en algun moment un paper preeminent. Suposo que amb l’excusa que Vox té representació al parlament andalús ja l’han colat entre les seues pàgines. De fet, tot i dir tants cops que han estat ignorats pels mitjans, si hi ha formacions polítiques que no es poden queixar sinó al contrari sobre l’espai que han rebut en els darrers anys, especialment quan encara no eren res, són Vox, Ciutadans i Podemos.

El tracte rebut pel Front Republicà d’apagada informativa per part de determinats mitjans de comunicació destacats, no deixa ser l’habitual de la majoria de mitjans per aquells que no han aconseguit escons ni butaques. Preguntem-ho sinó a PCPC-PCPE, Recortes Cero o PACMA, per exemple. Com també deia, no totes les candidatures que no es visibilitzen són fetes amb aspiracions de treure bons resultats, atenent als esforços i a les ganes de projectar el seu discurs.

Amb tot, el fet de no poder confrontar tots junts les idees afavoreix la igualtat d’oportunitats (sent que els debats hi continuen sent)? I el fet de no gaudir dels mateixos espais de publicitat i informatius, l’afavoreix?

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid