Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dilluns 15 d’abril moria a Buenos Aires Darío Rivas als 99 anys. Fill de Severino Rivas, alcalde socialista de Castro de Rey durant la segona República, assassinat pels falangistes, el 2010, va decidir emprendre un procés davant la justícia argentina
La història de Darío Rivas, impulsor de la querella argentina contra els crims del franquisme
22/04/2019 Hemeroteca

Darío Rivas va arribar a l’Argentina amb nou anys. Va emprendre el viatge migratori des de la seva Galícia natal cercant un futur millor. Quan tenia disset anys, va rebre la notícia per carta: el seu pare havia sigut afusellat pels falangistes el 29 d’octubre de 1936, tres mesos després d’assumir l’alcaldia de l’Ajuntament de Castro de Rey.

Durant molt temps es va negar a tornar a l’Estat espanyol, però finalment als anys 50 va decidir viatjar per buscar respostes al crim comès contra el seu pare. No va rebre cap explicació per part de l’Estat ni de l’Església. Però amb les seves investigacions i la informació que li va facilitar el veïnat del poble, va poder reconstruir els fets i també va localitzar on estava enterrat el seu cos.

Després de molts anys de reivindicació, el 19 d’agost de l’any 2005, aconseguia que el cos del seu pare fos traslladat i enterrat al panteó de la família. D’aquesta manera, el seu pare esdevenia la primera víctima del franquisme exhumada d’una fossa comuna a Galícia. Darío Rivas, de la mà de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, aconseguia un descans digne pel seu pare i una placa de memòria a la qual el capellà del poble s’havia oposat anteriorment.

L’any 2010, emparant-se en els principis de jurisdicció universal i imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat, va decidir emprendre un procés davant la justícia argentina. Organitzacions de drets humans dels dos costats de l’Atlàntic o el Premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, entre molts altres, van acompanyar-lo. El 14 d’abril del 2010, aniversari de la proclamació de la República espanyola, Darío Rivas presentava el cas del seu pare als tribunals de Buenos Aires. Així és com s’iniciava, acompanyat dels advocats Carlos Slepoy i Máximo Castex, la querella argentina contra la impunitat pels crims del franquisme.

Amb el temps, s’han anat sumant molts altres casos de persones assassinades, torturades, represaliades i desaparegudes al llarg de la Guerra Civil i la dictadura franquista. El procés ha comportat que la jutgessa instructora de l’expedient, María Servini de Cubría, imputi i ordeni la detenció d’una vintena d’exalts càrrecs del franquisme. Fins al moment, cap de les seves demandes ha estat atesa per part de l’Estat espanyol.

Un dels imputats per aquesta causa és l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa. Entre els crims pels quals se l’investiguen, hi ha la persecució a la dissidència política i l’assassinat de cinc treballadors durant els fets del 3 de març de 1976 a Vitòria. L’exministre va anunciar que té previst viatjar el mes setembre a Buenos Aires per declarar davant la magistrada argentina. Aquest fet seria un moment transcendental pel transcurs de la querella.

Darío Rivas tenia la il·lusió de viatjar a l’Estat espanyol per presenciar l’exhumació del dictador Franco. Ja no serà possible. Amb 99 anys ha marxat sense veure complert un dels anhels de la seva vida: justícia i reparació per a les víctimes del franquisme. Tot i que ell sempre va rebutjar el terme de víctima, reivindicant la condició d’herois per a les persones que van caure fent front al feixisme. Precisament, aquesta va ser la causa de la seva vida, i deixa una herència perquè un dia sigui possible “memòria, veritat i justícia” pels crims de la dictadura.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid