La llengua que fa servir el personal sanitari determina fortament la tria lingüística dels usuaris. Així ho evidencia l'informe Reanimar el català. Dades i propostes per a millorar la situació de la llengua en l'àmbit sanitari a Catalunya de la Plataforma per la Llenguala, que assegura que entre un 70 i un 90% dels usuaris adeqüen la llengua a la del personal sanitari, tant si aquesta és el català com si és el castellà. El punt més remarcable és que, en el cas concret del català, tres de cada quatre usuaris de la sanitat parlarien en català amb el personal sanitari si aquest fes un ús exclusiu d'aquesta llengua.
Si el personal sanitari utilitzés el català com a llengua inicial, el percentatge de castellanoparlants que utilitzaria el català seria majoritari, i passaria de l'actual 33'5% al 53'5%. És a dir, que un ús del català per part del personal sanitari augmentaria l'ús de la llengua per part dels castellanoparlants. Aquest fet és de gran importància, especialment tenint en compte que una sentència del TSJC va anul·lar mesures que exigien l'ús inicial del català d'un protocol d'usos lingüístics que la Generalitat de Catalunya havia redactat per al sector sanitari públic, amb l'argument que aquesta exigència era «arbitrària». L'informe també evidencia que aquesta tendència a l'adequació a la llengua del personal sanitari s'accentua més com més joves són els usuaris. Això comporta, segons la Plataforma per la Llengua, que a l'hora de millorar l'ús social del català a l'àmbit sanitari cada vegada serà més determinant quina llengua utilitzen en primera instància el personal dels centres mèdics. Per això, l'ONG del català considera que la sentència del TSJC va atacar on més mal podia fer.
Reanimar el català
En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua denuncia que la justícia, amb aquesta sentència, va impedir a la Generalitat promoure i fomentar l'ús social de la llengua en un àmbit tan delicat i central com el sanitari. L'ONG del català evidencia que tot i que la constitució espanyola, en el seu article 3, explicita que les administracions públiques han de protegir la riquesa lingüística, la justícia espanyola impedeix que la Generalitat treballi per la normalització del català. Malgrat tot, l'entitat insta el Departament de Salut a difondre el dret dels pacients a ser atesos en la seva llengua, a combatre els prejudicis lingüístics no negant la llengua a usuaris per les seves característiques físiques, i a difondre la importància de no prioritzar el castellà en grups multilingües. «El sector sanitari pot fer molt per la llengua: pot reanimar el català», asseguren a la Plataforma per la Llengua.
Menys català a la sanitat que amb altres administracions
L'ús del català amb el personal mèdic (40,2%) és més baix que l'ús amb la resta d'administracions de la Generalitat (46,2%), segons l'estudi de la Plataforma per la Llengua. Aquesta dada és especialment rellevant quan es tracta dels usos lingüístics dels catalanoparlants. Un 86% dels catalanoparlants fa servir només la seva llengua quan es relaciona amb les administracions de la Generalitat de Catalunya (un 10% més fa servir més el català que el castellà), però la xifra baixa al 63,7% si es tracta de la relació amb el personal mèdic.
Els catalanoparlants, més infidels lingüístics
L'estudi de l'ONG del català també detecta que el castellà té una capacitat de fidelització més elevada que el català: hi ha més catalanoparlants que es passen al castellà si el metge parla en aquesta llengua, que castellanoparlants que canviarien al català. En aquest mateix sentit, l'informe també detecta que el percentatge de població que utilitzaria el castellà independentment de la llengua que parlés el metge (22'9%) és el doble que en el cas del català (11'3%).