Elles volen ballar amb el Cossiers, fent de dimònies i allà on vulguin i amb qui vulguin. I no necessiten el permís de cap guardià d'unes essències inventades.

Elles volen ballar tranquil·les, sense bavosos que les emprenyi a les discoteques, ni manades de matxirul·los que les agredesquin a les festes populars, carnavals o festes privades.

Elles volen ballar on se vulla i amb qui desitgin, mostrant el que vulguin mostrar i tapant el que vulguin tapar. Acompanyades o totsoles a les mil de la nit.

Elles volen ballar i ballaran per damunt dels prejudicis, dels estereotips, del masclisme i del paternalisme.

Elles volen ballar i ballaran damunt la tomba de la Monarquia espanyola, una institució tenebrosa, masclista i patriarcal, consagrada per una Constitució espanyola que encara avui, l'any 2019, fa prevaldre els drets del «varón» per davant de la «mujer».

Emma Goldman va formular allò de «si no puc ballar no és la meva revolució».

Elles volen ballar. I ballaran sempre que vulguin, no han de menester el permís de ningú...

Elles ballaran si volen ballar. I no han de menester, tampoc, aquest modest article.