Res pot justificar aquestes agressions. Tots hem de condemnar-les i tractar d'evitar-les. Respondre a elles amb la solidaritat i el suport mutu sense distincions en la comprensió que no cap cap mena de discriminació per raons de color, creença, cultura, ideologia, ...

Però és nostre haver d'anar més al fons del problema. No tot s'arregla tirant-li la culpa al racisme latent atiat per polítiques interessades. Hi ha un altre problema que fa que la situació dels menors estrangers sigui explícitament més vulnerable. Aquesta raó de fons és responsabilitat de les actuals institucions governants i en particular de les lleis que discriminen clarament a l'immigrant com la Llei d'Estrangeria.

 Aquesta llei impedeix als i les migrants l'accés a un treball legal fent-los blanc fàcil de l'explotació laboral. I aquesta Llei afecta amb especial crueltat als menors. La Llei internacionalment reconeguda exigeix que els menors de 18 anys que emigren no acompanyats siguin tutelats pels respectius estats fins a la seva majoria d'edat i en obtenir-la, l'obtinguin amb tots els seus drets, és a dir amb la residència legal. Doncs bé, l'estat espanyol no compleix aquesta legislació internacional: la gairebé totalitat dels menors no tenen papers en accedir a la majoria d'edat.

Aquí assistim al tan conegut ping-pong de responsabilitats entre les administracions autonòmica i central. Els menors solen arribar per la davantera sud, l'estat central els fitxa, però en molts casos es limita a donar-los “passatge” per a altres comunitats, entre elles Catalunya, perquè els acullin. L'aportació econòmica de l'Estat central per a aquest acolliment és mínima o nul·la.

La Generalitat ha d'acollir a aquests menors i vetllar per la seva tutela i benestar. Una tasca que es fa amb greus mancances, menors dormint en el sòl de comissàries, amuntegats en diversos locals, rebutjats per proves “mediques” de reconeguda inexactitud, … La imprevisió i falta de projecte de la Generalitat la porta a concentrar molts menors en espais aïllats de gairebé tot, dels moviments veïnals o juvenils que podrien ajudar la seva integració fent-los vulnerables als lliga-ques de col·lectius racistes. Fa falta un projecte personal per a cadascun, però també un projecte col·lectiu, social.

Sigui per falta de documents, retard de l'administració central o excessiu zel d'aquesta, els menors aconsegueixen la majoria d'edat com sense papers i perden la protecció de la tutela.

Els menors viuen això amb l intensitat. Se senten marionetes dins d'un sistema que els porta d'un alberg a un altre, no poden sentir-se integrats quan no tenen els mateixos drets que la resta de joves, se senten sense metes perquè saben que en pocs mesos o anys tampoc podran treballar i guanyar-se el manteniment. Són llançats a la marginalitat social i senten el menyspreu amb que la societat els tracta.

No pot haver-hi acollida digna en aquestes circumstàncies quan la tutela es converteix en un pur trámi-et temporal cap a la irregularitat administrativa i l'explotació laboral.

Combatre els atacs a centres de menors no passa només per lluitar contra les ideologies racistes i els qui les fomenten. Aquest combat no serà efectiu sense un canvi legislatiu, sense la derogació d'una Llei promulgada i donada suport per la gairebé totalitat de l'arc parlamentari, el PP, el PSOE, i altres partits.

No hi haurà acollida digna ni tutela efectiva sense igualtat real. No pot haver-la amb la Llei d'Estrangeria.