Aquest 2 de març es compleixen ja tres anys de la sembra de Berta Cáceres. Són ja més de mil dies des que en algun despatx algú ordenés el seu assassinat mentre dormia, és a dir, mentre somiava. Els somnis de Berta Cáceres eren els de la seva gent, els mateixos de tantes comunitats pageses i indígenes de tot el món: viure en pau amb la terra, els rius i els boscos que els donen sentit i subsistència com a poble i que, alhora, protegeixen el clima i el futur de tota la humanitat.
Berta va ser assassinada per ser la portaveu del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i de la resistència del seu poble, perquè hi ha empreses que inclouen la violència i l’homicidi en la seva estratègia d’inversió. Va ser assassinada com les altres 1.238 defensores i defensors ambientals que també ho han estat en els últims 10 anys i com els centenars i milers de persones que, sense arribar a ser assassinades han sofert extorsions, amenaces, desplaçaments forçosos, agressions sexuals, judicialització, campanyes de desprestigi mediàtic, etc., per creuar-se en el camí d’empreses i governs sense escrúpols.
Empreses com la nacional Desenvolupaments Energètics S.A. (DESA). La costa-riquenya Concret Preesforzado de Centreamèrica SA (Copreca), l’alemanya Voith Hydro Holding (participada per Siemens) i les entitats financeres Banc Holandès de Desenvolupament (FMO) i Fons Finlandès per a la Cooperació Industrial (FINNFUND) participaven en el projecte quan va ser assassinada Berta Cáceres. No va ser sinó després d’una gran pressió internacional, que les empreses europees implicades es van anar retirant a contracor del projecte.
Després d’un judici plegat d’irregularitats el 19 d’octubre de 2018 el Tribunal de Sentència de Tegucigalpa va emetre un veredicte de condemna contra els acusats com a autors materials de l’assassinat, però, tant la família de Berta, com el COPINH, van denunciar la impunitat en què continuen quedant els autors intel·lectuals i inductors de l’assassinat. Com es va dir en aquests dies, “Hi ha condemnes, però no hi ha justícia!
Aquesta impunitat forma part de l’entramat de corrupció i violència que sosté el model extractivista multinacional, que saqueja comunitats dels cinc continents, destruint els mitjans de vida de milions de persones i esgotant els cicles naturals de la vida. Al mateix temps es persegueix, assetja i criminalitza als qui els defensen.
Des del crim de Berta el moviment de solidaritat ha aconseguit que gran quantitat d’entitats socials, institucions públiques, ajuntaments, parlaments, governs, inclòs l’espanyol i la Comissió Europea, es pronunciessin en diferents moments i de diferents formes sobre la necessitat d’una veritable justícia per a Berta Cáceres, així com per a les desenes de defensores i defensors de moviments, organitzacions socials i comunitàries que han estat assassinats o criminalitzades amb total impunitat.
Malgrat tot això, i malgrat el que s’ha donat a entendre, avui el projecte hidroelèctric Aigua Zarca continua vigent. Aquest passat mes de gener el poble lenca, a través del Moviment Ampli per la Dignitat i la Justícia MADJ i el COPINH, encara ha hagut de presentar una acció legal davant la Cort Suprema de Justícia per a exigir que es cancel·li la concessió del projecte.
Les persones i comunitats afectades per les violacions de drets humans i ambientals comeses per les transnacionals a tot el món no aconsegueixen accedir a la justícia. En canvi, aquestes, emparant-se en els Tractats de Comerç i Inversió, poden demandar als governs per qualsevol decisió que considerin que perjudica les seves “legítimes expectatives” de beneficis a través dels anomenats Tribunals d’arbitratge entre empreses i estats (ISDS).
Ja és hora d’acabar amb aquesta impunitat. Necessitem un sistema de justícia global que posi en el centre a les persones i al planeta, garantint els drets humans universals. Per això, des de la Campanya contra els Tractats de Comerç i Inversió (TCI), estem impulsant la campanya europea “Drets per a les persones, normes per a les transnacionals-Stop ISDS”, que s’articula al voltant d’una recollida massiva de signatures per a involucrar a milions de persones en tota Europa entorn de dos objectius:
-
Exigir l’eliminació dels “tribunals corporatius” ISDS en totes les seves formes, sortir dels tractats de comerç i inversió que continguin el ISDS o un altre mecanisme similar, i no signar nous tractats d’aquest tipus en el futur.
-
Promoure l’establiment d’un Tractat Vinculant de les Nacions Unides capaç d’exigir responsabilitats a les multinacionals per la violació dels DDHH, així com establir lleis europees i nacionals per a posar fi a la impunitat corporativa.
