Quan ens estem acostant a la data del judici contra l’independentisme, en un moment en què l’estat espanyol pretén deixar sense veu el poble català, és imprescindible que el nostre moviment construeixi i desenvolupi una línia d’acció que vagi més enllà de la política de curta volada a què l’estan reduint els partits institucionals.
Com més s’acosten les eleccions del mes de maig, més gran és l’encegament dels dirigents d’ERC i del PDeCat, que s’han mostrat totalment incapaços de desbordar els canals autonòmics que l’estat espanyol els ha marcat. No cal dir que així difícilment podran fer propostes que ajudin a avançar cap a la Independència i la República catalana. Aquesta incapacitat és tan manifesta que, ara ja podem dir, amb ple coneixement de causa, que la confiança del poble català en aquestes forces polítiques, és cada vegada menor; i pel que fa a nosaltres, com a col·lectiu, hem de dir que la nostra confiança ha esdevingut nul·la. La situació actual demana una crítica general als partits polítics parlamentaris perquè la greu situació actual no eximeix tampoc la CUP que s’ha procurat una situació de confort, com a observador distant, en un moment que demanava la màxima implicació.
Electoralisme i sectarisme
El llenguatge dels partits institucionals, ara que s’acosten les eleccions, pren la forma de simple propaganda electoral tot convertint el discurs polític en un joc pervers en què es prioritza la propaganda enganyosa i la rivalitat més que no pas la recerca d’acords; i les seves proclames independentistes es limiten a la repetició de consignes buides entorn de l’1 d’octubre, la república, els drets socials, etcètera, que es converteixen en simple propaganda perquè no van acompanyades de cap estratègia ni acció per tal de combatre la dominació de l’estat espanyol, el qual manté una política invariable i permanent de repressió i d’ofec, que no és altra cosa que l’expressió de l’ocupació.
I aquest sectarisme partidari s’ha agreujat encara aquests dies amb l’acceptació de les Comissions Obreres i la UGT de la repressió, pel fet de manifestar-se cínicament “no interpel·lats” per l’abús de poder de l’estat espanyol. I també per l’actitud pública d’alguns dirigents com l’Oriol Junqueras que, abusant de les emocions i la solidaritat que desperta la seva situació, manipula les persones amb paraules enganyoses i ataca, amb ben poca dignitat, els qui considera els seus rivals, particularment els polítics catalans a l’exili. Tot plegat, revela no sols una incapacitat de liderar l’independentisme, sinó que mostra una actuació més aviat pròpia d’una persona segrestada per una greu síndrome d’Estocolm. L’experiència política de tots els moviments populars del món és taxativa a l’hora de definir la norma bàsica segons la qual des de la presó és negatiu pretendre portar a terme tasques de direcció política.
Van caient les caretes i cada dia és més clar al costat de qui es troba cadascú, de manera voluntària o a causa d’un segrest del seu lliure albir.
Propostes: acció unitària, rebuig de l’ocupació i república des de baix
La duresa de la situació demana l’actuació clara i decidida de tothom. En aquest sentit el nostre col·lectiu treballarà, conjuntament amb d’altres iniciatives que van en un mateix sentit, per a ajudar a construir les eines per a la nova etapa de la lluita que es podria resumir en les propostes següents:
1. Cercar la màxima unitat d’acció en el rebuig a la política repressiva de l’estat espanyol, que actua a través de les estructures jurídiques i també per mitjà de l’arbitrarietat de les forces policíaques, i amb una pressió mediàtica i ideològica permanents. Intenta així la desmobilització en la defensa dels nostres drets col·lectius com a poble. Contra aquesta pretensió hem d’aconseguir que l’imminent judici contra els presos polítics es converteixi en la més gran arma de denúncia del poder oligàrquic de l’estat espanyol i de totes les seves estructures heretades del franquisme.
2. La línia d’acció general ha de ser la denúncia de la situació d’ocupació en què se’ns vol instal·lar, que representa restar sotmesos políticament i econòmicament als abusos del règim monàrquic espanyol. Contra l’ocupació hi hem d’oposar la denúncia constant, el rebuig als representants de la monarquia espanyola, a les seves empreses abusives damunt clients captius (empreses de l’IBEX-35) i a les diferents formes d’abús a través de la llei monàrquica o a través de la impunitat de les bandes falangistes de carrer promogudes per l’estructura profunda de l’estat espanyol. Cal combatre tot abús i qualsevol mena d’autoritarisme. Contra el feixisme i el falangisme (ideologies de suport a l’abús) l’actitud ha de ser de “tolerància zero”.
3. Construir república des de baix promovent Consells locals unitaris per la República que estenguin una xarxa territorial ciutadana que permeti el control de l'espai físic i polític tot desenvolupant les formes de fer i actuar pròpies de la República catalana en l’àmbit més proper que és el local. Cal posar “el comú” per davant de la partitocràcia i els interessos dels poders dominants.
* * *
En resum l’objectiu és avançar cap a la República catalana independent amb un canvi d’actitud que promogui, tot reforçant l’organització popular, nous lideratges socials i polítics que desbordin les limitacions dels partits ancorats en la legalitat monàrquica espanyola. El màxim compromís en la lluita antirepressiva al voltant del Judici ha de servir per a aquest objectiu, tal com és la voluntat de les persones represaliades que han demanat de lligar estretament la consecució de la seva llibertat amb l’objectiu general de la llibertat col·lectiva, el dret a l’autodeterminació i la República Catalana.
- LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS INDEPENDENTISTES
- PER LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT
- DESBORDEM ELS PARTITS
- ENFORTIM L’ORGANITZACIÓ POPULAR
Drassanes per la República Catalana
Països Catalans, 1 de Febrer de 2019
http://drassanesxlarepublica.cat
info@drassanesxlarepublica.cat
@DrassanesCAT
