Mai en la meva vida he caçat, i no crec que mai ho faci. Tot i així he matat dos senglars, els dos amb el cotxe amb tot el què significa de perill per la integritat física,  maldecaps, grues, assegurances, etc.

El senglar és una plaga que s’ha anat estenent. Si mirem premsa dels anys trenta al Priorat trobem un interessant breu a la revista Priorat on s’explica que a Capçanes s’ha caçat un senglar i que s’ha exhibit perquè hi havia molta curiositat.

La població de senglars al Priorat ha augmentat en els darrers anys paral·lelament a l’abandonament de finques conreades. A tall d’exemple, mirant les fotografies aèries dels bombardejos feixistes de l’any 38 l’avenç de les masses boscoses és brutal.

El fet de què hi hagi menys territori humanitzat fa que hi hagin més senglars, cabirols etc. Això comporta dos problemes, el primer el què he esmentat just començar l’article: els accidents de cotxe. Hi ha molts accidents de cotxe degut als senglars, amb el perill per a la gent que això representa. El segon problema són els conreus perjudicats per senglars i cabirols. Aquest fet s’afegeix a les dificultats sempre presents al món de l’agricultura. Els senglars que es mengen avellanes, destrossen horts, etc.. o els cabirols menjant els brots tendres de la vinya fent perdre així la producció del cep menjat.

A banda dels diversos invents que les persones afectades fan, pastors elèctrics, tanques metàl·liques..  la única mesura de regulació de la població són els caçadors.

Els caçadors no són cap novetat al territori, sempre n’hi han hagut. Si bé és clar que abans era una manera d’aportar proteïnes càrniques i variades a l’alimentació ara seria molt més una activitat lúdica. Però repeteixo, ara mateix són els únics que amb la seva activitat regulen la desmesurada població de senglars i cabirols.

La cacera forma part de les costums del territori, i molt rarament podríem parlar de que l’activitat de caça tradicional ha exterminat alguna espècie. Per exemple les perdius ara mateix estan en greu perill no pas pels caçadors, si no pels senglars.

En l’actualitat política la cacera ha sonat més degut a que un partit polític format per una colla que encara no ha arribat al neolític ho han tret a la palestra. Però a banda del què puguin dir els parguelas de l’extrema dreta,  des de l’esquerra independentista tenim discurs? Tenim tan sols anàlisi?

Al meu parer el discurs, i l’anàlisi previ ha de sorgir amb el territori com a base. És a dir que és del tot inviable i ineficient bastir un discurs de la cacera des d’una òptica urbanocentrista. Tractar les plagues com a tal, tractar la destrucció de la producció agrícola i estudiar totes les possibilitats. Però sobretot tractar a la gent que viu del territori a l’epicentre de la qüestió.

Solucions? Ni idea. Predadors naturals? Esterilitzacions? Ampliar les èpoques de cacera? Subvencions als atacs a les explotacions agrícoles? Explotació seriosa i eficient de la carn de caça?

En fi, obrir el debat. Sense satanitzar els caçadors, sense òptiques urbanocentristes i sobretot tocant de peus al territori.