Sororitat
16/01/2019 Àngel Soro
Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent Àngel Soro, advocat, cantautor i activista cultural de les Terres de Ponent

Camino sense rumb concret per estirar ses cames. Escolto a la ràdio que el terme sororitat és el neologisme escollit per a l’any que acaba de traspassar. M’emociona saber que el destí ha triat una arrel tan familiar per a mi per construir un mot tan important. Segons la informació que he rebut, la sororitat és un terme que el moviment feminista utilitza des de fa uns anys i defineix la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. Els responsables de l’Observatori de Neologia expliquen que aquest mot s’ha incorporat en l’ús social arran del moviment feminista del 8 de març del 2018.

Són molts anys d’estudi d’un mateix i de descolonització constant, de trencadissa de baules tancades forjades a foc als engranatges del cervell. Retòriques masclistes sense fi on es confonen masculinitat, masclisme, heterosexualitat i comportaments de rols caducats de dominació. Ni ho he aconseguit ni ho aconseguiré però l’esforç és continu i constant per aprendre a ser persona i home sense esdevenir mascle i salvatge.

Les dones mortes, maltractades, violades, abusades o vexades són la punta de l’iceberg d’un sistema de dominació molt més profund i invisible. Les dones que no denuncien públicament per molts motius de caràcter social, per por, per economia o per raons educacionals implantades són moltes més que les que recullen les xifres dels organismes oficials.

Sentir la grada d’un camp de futbol ovacionant el nom d’un acusat d’abús sexual (no entraré en la qualificació del tipus penal perquè això és per fer una tesi a la Facultat de Ciència-ficció) em provoca una brutal sensació de fàstic i pena. Una pena veure que un nombre tan gran d’individus, suposo que gairebé en la seva totalitat homes, poden tenir un comportament gregari i anònim amb aquest grau de menyspreu cap a la llibertat, dignitat i existència global d’un ésser humà. Menyspreu perquè és una dona. Quin dèficit emocional més profund ha de patir un individu per arribar a aquest nivell de deshumanització i manca d’empatia. Quin arbre més malalt aquell que acull aquesta plaga.

Sororitat. Somiaré que algun dia les dones poden trobar una connexió per sobre de fronteres, banderes i motius, que les faci parar-ho tot. Mares i germanes, companyes i amigues, lliures i determinades per canviar-ho tot. Juntes i amb força suficient per desmuntar els rols generats i capaces de convèncer a aquelles que segueixen reproduint el rol de manera sistèmica.

“No es neix com a dona sinó que ens convertim en una”. Simone de Beauvoir.

“T’ensenyaran a considerar el teu cos, no com un tot que ets tu mateixa, sinó com si el veiessis des de fora; la visió de tu mateixa et vindrà des dels ulls del mascle que t’observa de fa segles”. Maria Aurèlia Capmany.