Any rere any, l'ús del català en l'àmbit de la justícia disminueix. Aquest fet, sumat a les dificultats que comporta per al ciutadà i per als professionals emprar el català als tribunals, comporta situacions d'indefensió jurídica i de discriminació als catalanoparlants. La Plataforma per la Llengua denuncia aquesta situació a través d'un espot, basat en fets reals, en què un jutge suspèn un judici perquè l'acusat demana poder-se expressar en català. L'espot, protagonitzat per l'actriu Carme Sansa i l'actor Ricard Borràs, forma part de la campanya "Prou de Catalanofòbia".

La Plataforma per la Llengua posa com a exemples els casos d'altres països amb una diversitat lingüística equivalent a l'Estat espanyol. A Bèlgica i al Canadà els jutjats funcionen en les llengües pròpies de cada territori. Al Canadà tots els tribunals federals poden treballar en anglès o en francès. A la regió belga bilingüe de Brussel·les hi ha tribunals en francès i altres en neerlandès per així garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, els ciutadans de tot l'Estat poden demanar el trasllat de les causes a un tribunal que parli en la seva llengua.

"El cas dels judicis dels exiliats a Brussel·les és un exemple paradigmàtic de la defensa de la diversitat i dels drets lingüístics. Allà, els advocats del president Puigdemont i dels consellers a l'exili van poder triar un procés judicial en francès o en flamenc. Per què és impensable a casa nostra? Ho estem veient amb el cas dels presos polítics i el judici de l'1-O", ha assegurat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

A Espanya els jutges només han de saber espanyol, treballin on treballin. Això provoca que a Catalunya no es garanteixi als ciutadans el dret de poder tramitar els procediments en català, tot i ser llengua oficial, i, a més, si les sentències o els procediments estan escrits en aquesta llengua, qualsevol part té dret d'anul·lar-ne l'efecte fins que es tradueixin.

El mateix que passa amb els jutges passa també amb el personal de les oficines judicials. Espanya fa convocatòries diferents per a cada comunitat autònoma, però a l'hora d'assignar les places el català no és un requisit i ni tan sols pot ser un mèrit perquè l'article 483.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) impedeix que la llengua formi part de la puntuació que dona accés a les places.

"Aquesta situació esperpèntica fa que el dret formal de parlar català sigui paper mullat: molts catalanoparlants creuen que parlar la seva llengua els perjudicarà, i si, malgrat això, la fan servir, pateixen discriminacions, ja sigui de manera subtil -suggeriments- o explícita -ordres il·legals, vexacions, amenaces...", ha assegurat Òscar Escuder. "Aquesta situació de privilegi d'una sola llengua -en aquest cas, de l'espanyol- afavoreix que es desenvolupin actituds catalanòfobes als tribunals", ha apuntat.

La Plataforma per la Llengua, a banda de recopilar i estudiar els casos de discriminació lingüística, assessora les víctimes. Com en el cas d'una advocada a qui un jutjat li va impedir l'ús del català tot valent-se d'una llei fictícia, o el cas d'una víctima a qui van retirar la custòdia de la seva filla al·legant que el català pot ser un «problema» per a la nena.

És per casos com aquests que des de l'ONG del català proposem una nova llei contra la discriminació lingüística que inclogui un règim sancionador. "Perquè aquest problema estructural s'acabi, cal acabar amb la sensació de normalitat i d'impunitat de qui discrimina", ha reclamat Escuder. "La pedagogia és la via més important, però mentre aquesta no doni fruits, cal aplicar sancions, com en qualsevol altra matèria: qui discrimina per raó de llengua no pot quedar impune", ha reivindicat. El pla de xoc proposat per la Plataforma per la Llengua també inclou mesures dirigides als Governs espanyol, valencià, balear i aragonès. "Si els Governs no actuen, seran còmplices de les discriminacions que es produeixin", ha avisat Escuder.

El web www.proudecatalanofobia.cat ja ha recollit més de 14.000 signatures per acabar amb la impunitat de les discriminacions lingüístiques.