"Tota una lliçó d'humanitat que podreu seguir el diumenge 20 de gener, dia en què Jordi Puig té prevista l'arribada a València" tal com apunta en la seva pàgina web el col·lectiu valencià "Solidaritat amb Catalunya en defensa de la Democràcia", que ha organitzat l'acte de benvinguga i homenatge a Jordi Puig.

El militant independentista i represaliat en diverses ocasions, Jordi Puig, va iniciar el passat 19 de desembre una ruta en cadira de rodes que recorrerà els Països Catalans.

Jordi Puig piula cada dia des del compte @Cami_Republica explicant l'itinerari, les rebudes i acolliment a diferents poblacions, i exposant-hi reflexions personals i polítiques. I porta a terme aquesta iniciativa per difondre la reivindicació de la República Catalana arreu dels Països Catalans, així com per dinamitzar la reivindicació dels presos polítics.

Entre les piulades inicials va destacar que, des Cas Concos i passant per Campos i Porreres, en arribar a Montuïri va recordar el company traspassat fa poc més d'un any: "Sortint de Porreres cap a Montuïri, amb Macià Manera al cor."

El camí l'ha portat cap el Païs Valencià, passant per Dénia, Pego, Pedreguer, Crevillent, Mutxamel, Alcoi Xàtiva i altres pobles valencians. L'acte de recepció a l'activista sol tenir el mateix format: una xarrada oberta en què Jordi explica les seues experiències a la carretera i parla sobre els motius que l'han dut a emprendre aquest viatge reivindicatiu arreu dels Països Catalans, aventura que finalitzarà d'ací a uns mesos en terres de la Catalunya Nord. En aquesta entrevista podreu informar-vos de més detalls sobre la seua iniciativa.

Un parell de coses, de ferma i elemental filosofia, se'ns van quedar gravades arran de la trobada a Dénia. Explicava el Jordi Puig que el que està fent és convertir la seua feblesa, el fet de no poder caminar perquè no té cames, en la fortalesa que l'empeny a rodar per la llibertat i la república. Amb la tenacitat del militant que ha dedicat tota la seua vida a la llibertat del seu país i la lluita per la justícia social, i que n'ha pagat un alt preu, el Jordi Puig lleva mèrit a la seua gesta i afirma allà on va que el mèrit de veritat el tenen les persones que, especialment al País Valencià, mantenen la seua lluita des de fa anys i panys i que el seu patiment no és res comparat amb el de les persones privades injustament de la seua llibertat. La segona reflexió que fa, i que té a veure amb la pràctica del judo que va fer quan era jove, és que per vèncer l'estat no has d'enfrontar de manera directa els seus colps (raó per la qual avui dia es declara pacifista militant), sinó ser flexible per saber-los esquivar i aprofitar la inèrcia de la seua força per fer-lo caure.