El diari GARA s'ha fet ressò del veto espanyol a la partida oficial per a investigar la tortura en Nafarroa, per aquest motiu es retardarà un treball el desenllaç del qual esperen centenars de navarresos i navarreses que l'han patit. De fet, Euskal Memòria, que porta anys treballant aquest tema, té detectats 816 casos i creu que podrien superar el miler, la qual cosa quadra amb el certificat  de la del País Basc

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Nafarroa de revocar l'ajuda de 30.000 euros del Govern navarrès per a un estudi sobre la tortura, prorroga la situació de falta de reconeixement i reparació oficial dels qui han patit aquesta xacra en el herrialde. I no són precisament pocs...

El diari es fa la pregunta de Quants? i contesta que òbviament caldrà esperar que conclogui l'incipient treball de l'equip de Paco Etxeberria per a saber-lo, però tant per extrapolacions de dades ja sabudes com pel treball de camp de la fundació Euskal Memòria es pot fer una aproximació fiable i vaticinar que bé poden superen el miler de casos des de 1960 a l'actualitat.

Tenint en compte que el nombre de detencions sota incomunicació s'ha situat en aquestes dècades en Nafarroa en un paràmetre similar a la mitjana del País Basc (on domina Guipúscoa i està a la cua Llaurava) i aplicant el percentatge de 75% de tortures en aquests arrestos que s'ha constatat en els estudis existents, se supera aquesta xifra. Un altre punt ocorre en fer una regla de tres per volum de població: si es té en compte que la del País Basc multiplica per 3,5 el nombre d'habitants de Nafarroa i allí s'han censat almenys 4.113 casos de tortura, en el territori foral la xifra resultant serien uns 1.175.

Deixant al marge les extrapolacions, ja existeix una dada certa al qual tingut accés GARA: són els 816 casos recollits per Euskal Memòria. Dins de la seva labor de treure a la llum la veritat del conflicte basc, els seus voluntaris porten anys constatant casos de tortures un a un i fent-ho a més en tota Euskal Herria, a ritmes diferents. Al febrer de 2017, deu mesos abans que es fes públic l'informe de l'Institut Basc de Criminologia al qual Lakua va posar segell oficial, havia recopilat ja 5.657 casos, d'ells gairebé 5.000 entre Araba, Bizkaia i Guipúscoa, la qual cosa va acabar coincidint bastant amb el número certificat per l'equip de Paco Etxeberria amb el seu propi mètode i criteris.

Tenint en compte que el nombre de detencions sota incomunicació s'ha situat en aquestes dècades en Nafarroa en un paràmetre similar a la mitjana de la del País Basc (on domina Guipúscoa i està a la cua Araba) i aplicant el percentatge de 75% de tortures en aquests arrestos que s'ha constatat en els estudis existents, se supera aquesta xifra. Un altre punt ocorre en fer una regla de tres per volum de població: si es té en compte que la del País Basc multiplica per 3,5 el nombre d'habitants de Nafarroa i allí s'han censat almenys 4.113 casos de tortura, en el territori foral la xifra resultant serien uns 1.175.