El 5 de gener de 1960 mor Francesc Sabaté i Llopart (1915-1960), mecànic d’ofici, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball amb només 17 anys. Durant la Guerra Civil va lluitar en diverses columnes anarquistes i el 1939 va passar a l'Estat fancès on va ser confinat durant un temps al camp de Le Vernet (Arija). Un cop alliberat es va instal·lar amb la seva família a Costoja (Vallespir) des d’on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l’Estat espanyol. El 1944 es va incorporar als grups d’acció contra el règim franquista, va formar la partida de maquis Quico Sabaté i fins al 1959 va combinar diversos treballs (lampista, agricultor) amb l’activitat antifranquista: robatoris per a finançar accions contra el règim, reorganització de la CNT a l’interior, trasllats de propaganda antifranquista, sabotatges, col·laboració amb altres grups guerrillers llibertaris com els de Marcel·lí Massana i de Josep Lluís Facerias, etc.

A finals del 1959, va decidir entrar amb els seus homes a l’Estat espanyol per ajudar un company que havia estat arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Tot i evitar durant uns dies la policia, el 4 de gener van ser acorralats per la Guàrdia Civil al Mas Clarà, al Pla de l'Estany però a prop de Sarrià de Ter (Gironès). Després d’un intens tiroteig tots els seus homes van morir i ell, molt malferit, va aconseguir fugir, però el 5 de gener, després d’un tiroteig amb el somatent Abel Rocha, va caure mort a Sant Celoni. Tenia 44 anys.

Coincidint amb el cinquantenari de la mort de Quico Sabater, es va crear el Casal Popular Independentista Quico Sabaté de Sant Celoni, que els darrers anys ha organitzat tota una sèrie d’actes per dignificar la seva figura.