L’última edició de l’Anuari dels Silencis Mediàtics va revelar la violència contra independentistes i partidaris del referèndum a Catalunya la tardor de 2017. Un any després, l’autor de la investigació -una de les més llegides de la història de Mèdia.cat-, Jordi Borràs, relata com les vulneracions de drets civils i polítics són a l’agenda i fins i tot el govern català ha creat una oficina per documentar-les.
Corria la tardor passada, en ple huracà del referèndum d’octubre, quan em vaig decidir començar a inventariar una sèrie d’incidents que de manera silent, anaven minant els carrers de Catalunya. Agressions, coaccions, atacs a domicilis particulars, amenaces de tota mena… tot s’hi valia —i s’hi val— contra els independentistes, els partidaris del referèndum o senzillament tota aquella gent que mostrava el seu rebuig a la repressió de l’Estat. L’extrema dreta de sempre, igual de tronada però amb noves formes i sigles, començava a liderar manifestacions al carrer que confluïen amb sectors espanyolistes més transversals, tot plegat mentre la resposta dels partits espanyolistes i del Govern espanyol anava en la mateixa direcció que la seva: ni diàleg ni referèndum, mà dura, càstig i venjança.
Aquell crit tan sinistre de l’¡A por ellos! va ser obeït no només pels agents de la Policia espanyola i de la Guàrdia Civil que van deixar un rastre de sang de 1064 ferits l’1 d’octubre, sinó que també se’l van fer seu aquells ultranacionalistes que van veure’s legitimats per a repartir llenya entre tots aquells que podien encabir dins del fantasma de l'”antiespanya”. Durant la tardor de 2017, pràcticament no hi havia dia que passés sense que els garants de la unitat d’Espanya produïssin un o altre incident. Una violència que quedava soterrada pels mitjans de comunicació que, lluny d’entendre el fenomen, o directament minimitzant-lo, es veien absorbits per la dinàmica informativa i trepidant de l’actualitat política.
Van ser precisament tots aquests factors, juntament amb la proposta dels companys del Grup de Periodistes Ramon Barnils, el que em va fer decidir-me a inventariar tots aquells incidents violents i fer-ne un reportatge de cara a l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics 2017. Així va néixer “En nom d’Espanya”, un reportatge ben complert, amb anàlisi, infografia i una detallada cronologia, també traduït a l’anglès i el castellà, que ha estat fins fa poc l’única referència a l’hora d’inventariar una violència que, segons bona part d’aquells que s’oposen abrandadament a la independència, senzillament no existeix. Contra la mentida no hi ha millor arma que el periodisme.
Fa unes setmanes vaig coincidir amb Sergi Sol, mà dreta d’Oriol Junqueras, ara empresonat a resultes precisament d’aquell ¡A por ellos!. La trobada amb en Sol va ser breu i per feina, ja que li havia de fer unes fotografies arran de la publicació del seu darrer llibre, titulat Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures. Grata va ser la sorpresa quan, després de fer els pertinents retrats, en Sergi Sol em va fer saber que aquell reportatge de l’Anuari Mèdia.cat va ser el que el va impulsar a gestar l’Oficina de Drets Civils i Polítics, ara encapçalada per Adam Major i ja en ple funcionament. Precisament, al llibre de Sol es parla d’aquella violència, del reportatge publicat a l’Anuari i de les dades que recollia.
L’Oficina tot just comença i tindrà una feinada colossal a l’hora d’inventariar els atacs contra els drets civils i polítics que cada dia es vulneren a casa nostra. Segurament encara caldrà esperar un temps abans de començar veure’n informes i resultats. Però és una satisfacció majúscula palpar de manera tan directa com el periodisme pot ser una palanca de canvi, una eina de transformació social i en definitiva allò pel qual molts seguim creient en un ofici que és més necessari que mai.
