Potser el periodista que segueixes, a la cadena que et vol vendre que és progressista, ha treballat a la cadena SER o fins i tot ha estat a sou a la llotja del club blanc i del seu magnat.

Potser per això el seu periodisme d’investigació sempre va dirigit a investigar conseqüències inermes per als qui li paguen el sou. Mossega la medicina alternativa, la secta defensa la farmàcia.

Potser per això ha parlat tant dels qui potser entraven al Parlament d’Andalusia, perquè la propaganda no és sempre el que sembla ni persegueix el que mostra.

Potser per això els del partit verd, ara, vetaran entrevistes a la cadena verda: perquè és una bona manera de fer-te creure que no són amics, la versió pública.

Potser el nou partit de moda no és res més que una filial encoberta dels genovesos de tota la vida, que li han pres la cartera als ciutadans, avançant-los per la dreta més dretana, per aconseguir fer una pinça-guillotina.

Potser hi ha noms i cognoms que volen que estiguem atents a aquesta bufonada política i així no ens fixem en els contractes i pactes milionaris que es fan entre corporacions, multinacionals i estats per afavorir les classes més pudents.

Potser per això emeten constantment discursos de futbol emblanquinat amb pseudomostres de progressisme investigador, poc Castor, molt procés català i llenya per al foc de la pàtria indivisible.

Potser per això tot comença i acaba a la mateixa ciutat, a la mateixa llotja.

Als catalans i catalanes que aplaudiu tertulians professionals.

Potser algú els ha posat allà i van creant opinió a còpia de donar tombs al no-res.

Potser són professionals de la xerrameca buida. Tertulianes de classes ben acomodades que porten els fills a col·legis suïssos i et diuen com n’és de bona l’escola pública, això si amb el llaç groc, que vesteix molt quan menges peix al cove.

Potser hi ha tertulians experts en manipulacions de tota de mena, formadors de criteris vinculants que ens arrosseguen a pensaments inconscients que no sabem ni que ens creen.

Potser acumulen llargues hores d’estudi per a conèixer bé com es redirigeix el carrer quan aquest és massa bel·ligerant i corre risc el seu estatus.

Pot ser que mireu bé quina sabata calcen i amb quins santiviles van de boda.

Pot ser que ens qüestionem qui els contracta, qui decideix que apareguin als programes, qui controla el tempo i moment de les seves aparicions, pot ser que qüestionem la seva boca, qui l’omple, qui la paga i que no ens pensem que tot el mal ve d’Almansa.

Als catalans i catalanes que mireu al nord.

Potser cal saber que los Fueros serveixen per quedar-te el teu litre de llet perquè els catalans ja reparteixen el seu litre de llet.

Potser cal saber que el privilegi no és només rebre la llet que no produeixes, també ho és, no haver de donar la teva perquè un altre ja és perpètuament solidari.

Potser penseu que els qui pacten una rendició còmoda i abandonen els seus a forats inhumans mereixen que creieu que són germans de camí.

Potser perquè vénen a dir que són solidaris amb la causa i que estan al teu costat, creus que van a la barca i que remen cap a Ítaca.

Potser cal no oblidar que van venir a fer de negociadors amb una demanda de rendició per convocar unes eleccions. Unes eleccions per escollir un parlament que ja havia set escollit. Unes eleccions que eren la demanda de l’aparell de l’Estat. Unes eleccions que es van fer igualment i que el resultat no importa.

Potser cal no oblidar que si declares que mai més donaràs llet per obligació, i et surt bé, els demandants de llet viraran la demanda cap a la vaca del veí.

Potser el veí va venir amb pell d’ovella a tancar la teva cadena per protegir la seva vaca.

Potser el veí que maltracta un dels seus fills no tindrà compassió amb tu.

Als catalans i catalanes en vaga de fam.

La gent que teniu amb vosaltres, família, amics i un poble en moviment, us volen a casa.

Vius i sencers.

Recordeu Long Kesh.