Tal dia com avui de 1971 morí el dibuixant Josep Costa Ferrer (Picarol) a Palma.

De ben jove (1888), la seva família es va traslladar d'Eivissa (on va nèixer) a Palma, on en Josep va començar estudiar a l'Escola de Belles Arts. Vuit anys més tard, juntament amb la seva família s'instal·là a Barcelona, on va abandonar els seus estudis d'arquitectura i començà a publicar caricatures i dibuixos polítics i socials d'un fort contingut irònic i satíric a les principals revistes il·lustrades: Cu-cut!, La Tomasa, El Rector de Vallfogona, La Rambla; es distingí sobretot pels seus treballs a L'Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia, dues de les principals revistes humorístiques barcelonines, on col·laborà durant més de trenta anys. Durant la seva carrera utilitzà diversos pseudònims, com Caray d'H i Sancho, però fou el de Picarol amb què aconseguí més gran popularitat. Tertulià en els Quatre Gats, hi conegué Picasso, Nonell, Mir, Opisso, Eugeni d'Ors, Ramon Casas i especialment Santiago Rusiñol, amb qui l'uní una amistat duradora; Costa fou el 1913 el creador gràfic del personatge de "El senyor Esteve", que es caracteritzà per l'allargat barret de copa i les ulleres fosques, i que utilitzà per fer humor crític i satíric. Durant la Primera Guerra Mundial, publicà el llibre anti-germànic Kultur antología bárbara de los tiempos modernos (1915), amb text de Rusiñol i caricatures de Costa. Participà en el Saló d'Humoristes del 1916 i publicà també a l'estranger, en revistes com L'Asino de Roma o Frivolidad, de Mèxic, entre altres. S'afeccionà a l'arqueologia i entre 1912 i 1916 engegà diverses excavacions a les Illes Balears.

El 1928 s'instal·là definitivament a Mallorca i hi obrí les Galeries Costa, punt de trobada dels artistes de les Pitïuses. Sense deixar de dibuixar, col·laborà amb articles i il·lustracions en periòdics illencs com l'Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza, El Día, La Nostra Terra i Baleares. Dissenyà els plànols de i promogué la urbanizació Cala d'Hort, a Mallorca, que després esdevindria Cala d'Or, a Santanyí. Fou autor i editor d'una col·lecció de guies turístiques de Mallorca i les Pitiüses en diversos idiomes (Guías Costa), les primeres que s'hi editaren; el primer volum, Mallorca, ixqué el 1929. També publicà la col·lecció La pintura mallorquina en el siglo XIX.

Després de la seva mort rebé l'homenatge de les institucions de les illes (Ajuntament d'Eivissa, 1992, Arxiu Històric Municipal, 1996). des del 1981 i fins al 1998?, el Cercle de Belles Arts convoca el Premi de dibuix José Costa Ferrer "Picarol" a Palma. La historiadora Sonya Torres i Planells li dedicà la tesi doctoral en vint-i-vuit volums, que compendià en el volum "Josep Costa i Ferrer, Picarol: Un dibuixant eivissenc i el seu temps". El 2005, el Consell de Mallorca concedí a en Costa la seva Medalla d'Or.

L'Arxiu Històric Municipal d'Eivissa conserva una col·lecció de caricatures de Picarol. Les restes arqueològiques que desenterrà es guarden al Museu Arqueològic de Barcelona, al Museu de Valldemossa i al Museu Arqueològic d'Eivissa.