Els mossos, estructura d’estat... espanyol
30/11/2018 Josep A. Vilalta
Per Josep A. Vilalta, militant de la CUP a Torà Per Josep A. Vilalta, militant de la CUP a Torà

Imatges que es repeteixen els últims mesos als informatius d’aquest (tros de) país: els mossos repartint llenya en mobilitzacions populars. Contra bombers, estudiants, professionals del sector sanitari, del sector de l’ensenyament... Contra tothom que surt al carrer? No, com al llogarret de l’Astèrix, també aquí  hi ha una petita minoria que roman intocable a les porres autonòmiques: els diferents grupuscles feixistes que tenen carta blanca per a passejar-se i provocar impunement incidents pels pobles i ciutats de la comunitat exautònoma de Catalunya. Que la Xusmapol convoca una manifestació a Barcelona per a celebrar l’aniversari de les agressions policials de l’1 d’octubre? El conseller Buch hi envia la presumpta policia catalana a “evitar incidents”, tot protegint agressors i reagredint manifestants, que ja em direu de què es queixen aquests hiperventilats, per quatre caps oberts i un ull de no res. Que una colla d’inadaptats que odien el país on viuen s’enfilen per les parets dels ajuntaments per a sostreure o fer malbé símbols democràtics i democràticament acordats? Deixa, deixa, no poden pas destinar efectius a investigar aquestes minúcies amb la feina que tenen amb investigar els CDR que es mobilitzen exigint que el govern obeeixi el mandat popular...

Durant anys, des dels primers governs regionalistes de Pujol, van vendre’ns la idea de que a l’autogovern li calia una policia pròpia. La nostra policia era, ens havien dit, una de les primeres i principals estructures d’estat. I, ves per on, en el moment en que al Parlament es va declarar la independència no es va posar aquesta estructura al servei de cap nou estat català en forma de república sinó que, per a vergonya dels que van ingressar-hi pensant-se que ho feien a un cos al servei del país, va passar a ser un dels cossos armats del 155. Una eina que per a l’Estat espanyol era molt més efectiva que la seva Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Alguns fins i tot presumeixen de que els Mossos van ser el cos policial que va segrestar més urnes, cosa lamentablement certa, i a més sense fotre garrotades. Us imagineu, en canvi, què hauria passat si la repressió a les vagues del 3O i 8N les hagués assumit la Guàrdia Civil?

Els aficionats a les jugades mestres justifiquen que el 27O no es posessin els Mossos al servei de la República (tractant de desarmar cossos armats estrangers i, al costat del poble mobilitzat, de controlar institucions i territori) amb l’excusa de que “una bona part dels mossos no haurien obeït el govern”. Doncs quina merda de govern i quina merda de policia. Una bona purga dins dels funcionaris que ocupaven llocs clau els mesos previs a la proclamació de la independència i un cap del perfil Martínez Vendrell era la principal estructura d’estat que calia en aquells moments. Però no, no ho van fer quan era més urgent ni sembla que tinguin cap intenció de fer-ho ara. Potser van comptar que hi tindrien massa feina; la púrria que hi ha dins de la policia catalana no sembla pas que es limiti, com diuen alguns, a una petita minoria procedent dels cossos espanyols. Només cal veure que entre els seus dirigents sindicals més coneguts hi ha personatges manifestament catalanòfobs. Que entre els seus membres hi ha gent veritablement independentista i amb vocació de servei al país? No en tinc pas cap dubte -al contrari, en conec més d’un- però em fa l’efecte que en cas de posar-los en la disjuntiva d’haver de triar entre la legitimitat democràtica catalana i l’ordenamiento constitucional espanyol el percentatge més gran no s’enfilaria precisament cap a les Guilleries.  

En plena setmana de vagues i amb els mossos atonyinant manifestants proliferen els opinadors progovernamentals pontificant que no es poden fer concessions als sectors en lluita perquè no hi ha diners. La mateixa setmana llegeixo que els grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem inicia negociacions per a aprovar els pressupostos de la Generalitat –es veu que si són manifestament autonòmics ja no els fa fàstic pactar-los amb la dreta retrògrada i etnicista- i que entre els seu decàleg de reivindicacions hi ha la contractació de 750 nous mossos. Vist que el cos de la policia autonòmica no només és difícilment aprofitable per a “fer república” sinó que és un obstacle afegit potser caldria anar pensant en dissoldre’l. Els diners fins ara destinats als cos fundat pel botifler Veciana es podrien destinar a bombers, metges i mestres i fer que les garrotades es paguin dels pressupostos generals de l’Estat. Aleshores potser sí que s’eixamplaria la base però no com a resultat de fer més polítiques socials. El que eixampla de veritat la base de l’independentisme, es va demostrar claríssimament l’1O, són els cossos policials espanyols repassant les costelles dels catalanets i catalanetes. No podem destinar més diners sanitat o ensenyament i, en canvi, ens en sobra per a tirar-nos pedres sobre la teulada?