Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El lleixiu del Sr. Pàmies

No sé quina mena d'alarma social s'ha produït amb la notícia que el lleixiu podria ser un remei per l'autisme, però tot plegat em sembla bastant patètic; moltíssima gent sense cap coneixement del tema tractant un entès en plantes medicinals d'irresponsable per amunt.

Jo, com no sóc cap entès en la medicina, ni en la química, ni en res de tot això, no tindré la gosadia de tractar d'irresponsable al Sr. Pàmies, com tampoc la tindré per donar-li la raó.

Imagino la gent que, sense saber ni un borrall de medicina, ha imaginat que el Sr. Pàmies recomana un got ben ple de lleixiu tal com surt de la garrafa del supermercat. Aquesta mateixa gent deu d'imaginar-se que el liti, element molt tòxic, que serveix per als trastorns bipolars, es pot treure d'una bateria de qualsevol automòbil, o que el ferro, tan necessari per les anèmies, es consumeix menjant-se un plat de claus o de ferritges, i així, mil exemples més, i de substàncies molt més tòxiques que el lleixiu. Però han parlat les farmacèutiques.

El que pot haver passat, és que el Sr. Pàmies hagi descobert alguna cosa que, les farmacèutiques i les químiques, amb la seua reputació tan impol·luta, no hagin sabut trobar; alguna cosa que potser és massa econòmica, o massa efectiva; per tant, hagin optat per desacreditar un descobriment que ni els pertany ni els fóra rendible. De fet, però, ja han aconseguit els seus objectius: crear alarma social, desacreditar els herbolaris, bona part de la saviesa popular que els representa una competència, i, de pas, millorar la seua pròpia imatge, reputació i la confiança de la gent.

L'honestedat de les empreses farmacèutiques i químiques ja fa molt de temps que és denunciada per molts experts i expertes; totes sabem que si un medicament no és rendible, es retira del mercat i es deixa de fabricar, se substitueix per un de més car, independentment de si és efectiu o necessari, i a fer calaix, que és de allò que es tracta, i mantenir la reputació, encara que ells no s'hagin pres la molèstia de fer les corresponents proves.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid