Crida a la vaga de les universitats públiques de Catalunya el 28 i 29 de novembre

La convocatòria de vaga de totes les universitats públiques de Catalunya per als dies 28 i 29 de novembre per part de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans i la CGT de Catalunya –a la Universitat de Barcelona hi convoca el comitè d’empresa en ple– obeeix a l’intent de frenar el model polític de les universitats que es va imposant i que les projecta com a espais elitistes, excloents, precaritzadors; unes universitats mancades de democràcia interna i d’autonomia externa. Dècades de submissió a les polítiques neoliberals han estat acompanyades d’un procés d’infrafinançament agut, la qual cosa s’inscriu en l’aplicació de paràmetres mercantilitzadors (supressió de línies horàries, reestructuracions departamentals, valoració de la recerca i la docència sota criteris merament quantitatius, enduriment dels requisits d’acreditació) i privatitzadors (privatització de serveis i de programes universitaris), alhora que implica la segregació per motius econòmics dels estudiants de classe treballadora a causa de l’augment extraordinari de les taxes de matriculació de graus, màsters i doctorats a partir del 2010. 

Obeint el mandat emanat de l’assemblea interuniversitària duta a terme el proppassat 8 de novembre, la COS encoratgem tot el personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya a fer vaga per tombar l’estat de les coses i provocar un debat social que resta pendent des del 1977: quina universitat pública volem, a quin model de docència i de recerca aspirem i per a què ha de servir l’educació universitària. L’objectiu com a COS és  superar el marc de relacions socials capitalistes i totes les formes d’inferiorització social, i el seu reflex a l’àmbit acadèmic. Mentrestant, advoquem per la resolució de les greus problemàtiques sociolaborals que afecten totes les universitats catalanes tot recollint les reivindicacions bàsiques sorgides de les diferents assemblees i del treball col·lectiu dins de TransFormemUB i els comitès d’empresa:

  • Obertura d’una taula de negociacions a Catalunya per regularitzar el professorat associat estructural de totes les universitats catalanes que està sostenint, juntament amb altre personal temporal, el funcionament de les universitats.
  • Millora de les condicions laborals del professorat associat, aplicació immediata de l’escala salarial màxima i eliminació dels greuges comparatius amb relació a la resta de figures del personal docent i investigador (PDA, factors multiplicadors, no reconeixement de la recerca i gestió).
  • Reconeixement de l’existència de contractació fraudulenta de professorat temporal (falsos associats i falsos interinatges) que cobreix taques estructurals i que no es faci cap acomiadament sota la forma de no-renovació.
  • Implementació de plans de promoció i d’estabilització per a investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins a jornada completa.
  • Obertura d’una taula de negociacions a Catalunya amb l’objectiu de resoldre els greus problemes laborals que pateixen els investigadors predoctorals.
  • Replantejament integral dels paràmetres merament quantitivistes que guien les acreditacions, en un marc contextual que sols afirma les dimensions purament mercantilitstes amb què s’està articulant i justificant el blocatge de l’accés a la carrera acadèmica i la promoció d’innumerables docents i investigadors.

Per aquestes raons, cridem a participar:

A Barcelona:

Dimecres, 28:

10h, concentració de PDI a l’AQU (Carrer dels Vergós-36).

12h, roda de premsa a la Direcció General d’Universitats (Via Laietana-2).

Tot el dia: accions d’estudiants en vaga als campus.

Dijous, 29:

9.30h, Bloc Diagonal (Palau Reial).

10.30h, Bloc estudiantil (Jardinets de Gràcia).

12h, manifestació (Pl. Universitat).

***

12h, manifestació (Pl. St. Domènec de Girona).

12h, manifestació Pl. Víctor Siurana de Lleida).

Igualment, encoratgem els companys i les companyes que treballeu a les universitats públiques a organitzar-vos col·lectivament sota la forma d’assemblees i de sindicats combatius –en el cas de la Coordinadora Obrera Sindical, com a organització sense ni un sol alliberat sindical ni jerarquitzacions ni subvencions estatals ni autonòmiques de cap tipus– per superar i deixar enrere la situació de patiment que hi ha darrere la mal anomenada excel·lència, per acabar amb la precarietat, per plantar cara a l’embat del neoliberalisme i per materialitzar la necessitat col·lectiva d’una universitat pública crítica i transformadora al servei de la societat.

La lluita és l’únic camí.

Barcelona, 26 de novembre del 2018