Terraferida ha sol· licitat al Consell que desclassifiqui 2.090 hectàrees de sòls edificables i aturi l'edificació del sòl rústic. Acaba la legislatura i la institució insular, que disposa de les competències urbanístiques, no ha protegit ni un metre quadrat susceptible de ser urbanitzat, tot i el compromís del President Ensenyat al discurs d'investidura. A Mallorca quedaria sòl per edificar prop d'un milió de places residencials i turístiques, una xifra que aboca Mallorca al col· lapse.
Remarca que un estudi de la Conselleria de Territori diu que queda sòl vacant (urbà i urbanitzable) per edificar 112.620 habitatges (1). Per altra part al sòl rústic quedarien prop de 102.000 parcel·les edificables (2). La suma d'aquests dos sòls permet construir 214.620 habitatges. El Govern xifra en 2,5 els habitants potencials per habitatge, el que dóna un creixement de 536.550 habitants. L'estudi sobre la zonificació encarregat pel Consell però, qüestiona aquesta xifra i diu que s'hauria de revisar a l'alça, perquè la ràtio per edifici de lloguer turístic és de 6,1 places. Just que els nous habitatges acollissin 3,5 habitants cada un, el creixement es dispararia fins als 751.170 habitants.
L'estudi del Govern detalla el sòl vacant per municipis. Els que tenen més sòl que podria acabar urbanitzant-se són Palma, Calvià, Marratxí, Capdepera, Llucmajor i Manacor (taula 2). Els 10 municipis amb més sòl edificable sumen 67.176 habitatges edificables, que consumirien 1.413 hectàrees i albergarien una població de 169 .000- 235.081 (depèn del càlcul 2,5 o 3,5 habitants/habitatge).
Aquestes vies de creixement però, no són les úniques: Cal sumar tot el creixement potencial del sòl urbà ja edificat (plantes baixes que poden afegir 3, 5, 10 ... alçades), les places turístiques il·legals i els habitatges il·legals a fora vila. Sobre aquestes darreres 3 vies de creixement no hi ha dades. Tot plegat fa que es pugui estimar el creixement potencial de Mallorca en prop d'l milió de places/habitants.
El desembre de 2018 data clau per frenar el creixement o generar una allau.
La nova llei d'urbanisme (LUIB) interpel· la als ajuntaments a decidir si desclassifiquen el sòl vacant sense serveis abans del 29 de desembre de 2018. A partir d'aquí part d'aquests sols poden esdevenir urbans, el que generaria una nova allau urbanística. Les nostres estimacions situen la capacitat de creixement urbanístic al sòl urbanitzable no desenvolupat en prop de 40.000 habitatges potencials, que podrien ser desclassiflcats a cost O. Els municipis però, per falta d'interès o de mitjans, no han modificat els seus plantejaments. L'única excepció és Valldemossa, que va desclassificar 3 hectàrees, una petit exemple que mostra que amb voluntat es pot eliminar creixement a cost zero.
Per a Terraferida, No cal prendre decisions que ens aboca al col· lapse.
El Consell no pot seguir sense prendre cap decisió mentre la construcció i la població segueixen augmentant fins a posar en perill els recursos naturals i la capacitat de les infraestructures. El creixement està disparat al sòl rústic, de fet sols dins 2017 el Consell va atorgar més de 500 llicències per edificar grans xalets. Cal per tant, redirigir al sector de la construcció cap als espais que ja estan urbanitzats, abans de dispersar més habitatges. Tot plegat transforma el paisatge, l'escala illenca, multiplica les necessitats de mobilitat, incrementa el malbaratament d'aigua i energia, etc. Aquesta legislatura ha estat nefasta pel territori, però podria valer la pena si el Consell prengués aquestes tres mesures:
- Protegir el sòl rústic.
- Desclassiflcar el sòl vacant sense serveis
- Baixar les densitats d'edificació a certs sòls urbans consolidats.