L’Estat es fregava les mans aquest dijous. La trista imatge de la crisi entre JxCat i ERC al Parlament no ajuda a l’independentisme. De fet, aquest divendres la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha sortit amb més contundència que mai a parlar sobre Catalunya durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Ha avisat l’Executiu de Quim Torra que si el Parlament adopta decisions contràries a la Constitució actuaran “en conseqüència”. El PSOE està ara més crescut que mai des que va assumir el govern d’Espanya. I gran part de la culpa la tenen, no ens enganyem, JxCat i ERC.

Torra enviava aquesta mateixa setmana passada un ultimàtum a Pedro Sánchez: O planteja un referèndum en un mes o li retirarà el suport al Congrés dels Diputats. I dos dies després el seu Govern trontolla. Fortes discrepàncies que traspassen l’àmbit intern dels partits, i que indignen els prop de dos milions de persones que els van votar el 21-D. Quina força té un Executiu tan dividit i feble per enviar un ultimàtum al govern de l’Estat? Ara mateix, és impossible que ningú es prengui seriosament ni l’ultimàtum ni el propi Govern.

Anys de mobilitzacions i d'esforç, de resolució i de patiment no es mereixen un espectacle com el que s'ha donat al Parlament aquests dies. No quan hi ha exili i presó. No quan es malbarata l'esperança de moltes generacions. Si no saben governar, que pleguin. Estem acostumats a relacionar-nos amb les urnes.