Les relacions de l’Estat espanyol i el poble català, han estat al llarg de la història, la de l’opressor envers l’oprimit, uns vincles colonials, com els que ha establert amb les altres nacions de l’Estat, Galícia, Euskal Herria, Canàries. L’assassinat del President Lluís Companys és un exemple de la relació entre la metròpoli  i la colònia. Ell fou l’únic president de govern afusellat durant el període de la Segona Guerra Mundial. Encara esperem de l’Estat espanyol l’anul·lació del seu procés, un judici que es coneix com a justícia a l’inrevés.

Durant el període del 1936-’39, va haver de governar enmig d’una situació de guerra i revolució, junt amb els conflictes permanents amb el govern Republicà, que volia reduir la situació de gairebé independència de fet, que gaudia el Govern de la Generalitat.

Al President Lluís Companys no se li perdona la seva dignitat política, ni l’haver signar el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços ( 24/10/1936) del Govern de la Generalitat, decret pel qual els Comitès de Control Obrer de fàbriques i comerços, passaven a ésser gestionat pels mateixos treballadors, en un model de socialisme de base nacional. Una transformació econòmica revolucionària.

El President Ll. Companys, ha quedat inscrit en la memòria històrica del poble català. La seva trajectòria política, sintetitza la lluita per la llibertat nacional quan els Fets d’Octubre del 1934 (exercici del dret a l’autodeterminació), i la seva opció com a advocat dels treballadors de la CNT durant els anys vint.

L’octubre del 2017 ens ho va confirmar, només la defensa dels interessos dels sectors populars, junt amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, ens durà a la victòria.

Arenys de Munt

Octubre 2018