El Rec, l'Ateneu Popular del Fort Pienc, ha estat desallotjat aquest dijous al matí, després que Bankia, l'antic propietari del local, vengués l'espai a un particular que ara pretén llogar el local per establir-hi un comerç. Les diferents entitats que formen El Rec han convocat una manifestació aquest dijous a les 20 h davant de l'Ateneu sota el lema «Recsistència: banc o barri».
El desnonament s'ha produït aquest matí quan una desena de persones, que s'han identificat com a propietàries del local i representants de la propietat, han forçat la porta de l'Ateneu i han tret al carrer tot el que hi havia al seu interior. Tot i la insistència dels veïns presents, aquestes persones s'han negat a mostrar l'ordre judicial corresponent. Un document que sí que han mostrat els mossos d'esquadra, que han aparegut minuts després.
Des de l'Ateneu es denuncia que no se'ls havia notificat el desallotjament, pas previ i necessari per a la seva execució. El desnonament arriba després de més de tres anys de conflicte judicial amb Bankia, antic propietari de l'espai. El local, ubicat al carrer Ausiàs March número 72, havia estat una oficina del banc espanyol i va ser alliberat l'any 2014 per diferents col·lectius del barri. Durant aquest temps, El Rec s'ha convertit en l'únic punt de trobada i organització per als diferents projectes i col·lectius juvenils del Fort Pienc.
Finalment, els diferents col·lectius que formen part de l'Ateneu han convocat una manifestació a les 20 h davant de l'Ateneu sota el lema «Recsistència: banc o barri». Des del teixit associatiu del barri adverteixen que aviat plantejaran noves mobilitzacions per denunciar el desallotjament de l'Ateneu Popular del Fort Pienc.
Banc o barri: el desnonament del moviment juvenil del Fort Pienc
Les entitats juvenils del barri, amb una trajectòria en alguns casos de més de quaranta anys, defensen l'ocupació del local perquè respon a una necessitat que porten temps denunciant: la manca d'espais per desenvolupar els seus projectes. L'absència d'espais públics i els lloguers abusius van deixar en l'ocupació l'única via per a què les entitats i els seus projectes poguessin sobreviure. Tanmateix, els impulsors de l'ocupació també entenen aquesta pràctica com una eina de denúncia del capitalisme salvatge i especulatiu de Bankia, així com de la ja citada manca d'espais per a projectes joves al barri.
Aquest és un escenari que es podria haver evitat si l'Administració municipal hagués mostrat voluntat política per atendre les necessitats de les entitats juvenils del barri. Els col·lectius afectats són unànimes a l'hora d'afirmar que els representants, tant de l'Ajuntament com del Districte, han posat traves en la consolidació dels seus projectes i han desatès qualsevol intent de diàleg.
