El Brasil arriba al proper diumenge, 7 d’octubre, a les eleccions presidencials davant del més gran repte polític des de la restituició democràtica. El candidat amb més possibilitats de vèncer la cursa és Jair Bolsonaro, del Partit Socialista Liberaral (PSL), diputat de l’extrema dreta que no amaga les seves idees poc democràtiques en relació a la gestió del poder i el seu rebuig absolut a col·lectius vulnerables, com LGBTs, dones, negres, indígenes, entre d’altres.
Bolsonaro apareix fins ara com a líder en totes les enquestes, amb un 35% de preferència entre els votants. L’únic que s’apropa de Bolsonaro i pot dur la disputa a la segona volta és Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT). L’acadèmic, que fou ministre d’Educació del govern Lula da Silva, entre el 2005 i el 2012, té un 22% de la intenció de vot. Le resta de l’electorat es divideix entre els altres onze candidats, blancs, nul·ls i encara hi ha al voltant d’un 5% que diu no saber a qui votar.
L’onada bolsonarista és espantosa i reuneix gent dels estaments més retrògrads de la societat brasilera. Li fan costat, per exemple, els diputats de l’anomenada “Bancada da Bala”, defensors de l’autodefensa i armament de la població i de la pena de mort. Els congressistes que pertanyen al grup dels ruralistes, terratinents d’arreu del país, també han declarat aquesta setmana suport irrestricte al ‘capità’. Al seu torn, els líders religiosos de les esglésies pentecostals han fet una pregaria col·lectiva amb als fidels per què votin a Bolsonaro. Diversos empresaris han fet el mateix, amenaçant fer fora els treballadors que no votin al candidat del PSL.
El més preocupant és que la gent que declara que votarà al polèmic persontage creu que és el representant de la ditadura militar – que va submergir el Brasil en una fosca nit durarant 21 anys. I que aquesta dictadura utòpica portarà l’estabilitat econòmica i la solució als greus problemes de violència.
“El Brasil té aquesta mania de projectar la responsabilitat de les seves desgràcies. I res millor que projectar-se en un govern militar”, assenyala l’antròpologa i escriptora Lilia Schwarcz en entrevista publicada aquesta setmana per l’edició d’El País Brasil. Autora de diversos llibres sobre la dictadura militar, Lilia explica que qui vota en Bolsonaro ho fa conscientment, sabent en qui està votant.
S’apresenta com un outsider de la política, quan ja porta 27 anys al Congrés dels Diputats, amb una actuació mediocre –en aquest temps només ha aprovat dos projectes de llei– i té dos fills dins del món de la política, amb càrrecs electes.
A més, amb el seu talant autoritari s’oposa sense cap remordiment a les conquestes de les dones, de les minories racials i del col·lectiu LGBT. Sobre les dones ha justificat recentment que deuen guanyar menys diners que els homes perquè es quedan embaraçades. Dels indígenes ha dit que no mereixen ni un centímetre de terra i sobre els homossexuals afirma que és un problema que es resol durant l’infantesa, a base de cops.
El candidat a vice-president de Bolsonaro segueix la mateixa línea de raonament. Entre les “perles” que ha dit durant la campanya, ha afirmat que es pot reformar la constituició sense consultar el poble. A més, és favorable d’eliminar els pocs drets laborals que resten als brasilers, després de la devastadora reforma feta per l’actual president Michel Temer, amb vot favorable de Bolsonaro.
Les enquestes capten que la majoria dels electors del ‘capità’ són radicalment contra el PT. Però no són capaços d’entendre la temeritat d’entregar el comandament del país a una persona com ell.
Quan escric aquest text, jo mateixa em pergunto com és possible això. Per més que la gent estigui enfadada amb el PT i els casos de corrupció en què s’ha vist involucrat, la solució no és entregar el país a un home com aquest. Hi ha altres candidats a més de Haddad, a la dreta, a l’esquerra i al centre. Gent que té com a mínim sentit de país i respecte per la seva gent i els drets humans. Si el Brasil cau en mans d’aquest personatge, el futur serà incert. O més ben dit, no hi haurà cap futur.