Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un curs continuista que ens cal redreçar

Malauradament el curs comença sense cap millora en referència al curs passat. Això és, en part, atribuïble a l'aplicació de l'article 155, sobretot per la paràlisi pressupostària. Fins i tot ha començat amb una nova retallada perquè va caldre un acord de Govern al juliol per a la no reduccó de dues hores lectives al professorat major de 55 anys. Veníem d'un cicle econòmic en el qual només va caldre un any de recessió per aplicar unes retallades que es van aplicar a fons en l'educació pública. En canvi, anem pel cinquè de creixement econòmic i encara no s'han revertit les retallades. La pròrroga pressupostària combinada amb el creixement econòmic d'enguany ha fet disminuir el percentatge del PIB del qual disposa el Departament fins arribar al 2,04%, quan la LEC prescriu que n'ha de disposar d'un 6%, equiparable als sistemes educatius dels països del nostre entorn.

El 155 també va renovar tots els concerts d'educació infantil i postobligatòria, perpetuant una doble segregació escolar per nivell socioeconòmic i per sexes.

Altres aspectes no tenen res a veure amb el 155. El departament continua amb l'aplicació del Decret de provisió i perfils que, sumat al de direccions, ha malmès greument la democràcia als claustres i per extensió als centres educatius.

L'infrafinançament, la segregació escolar i la manca de democràcia són els tres principals problemes del nostre sistema educatiu. Aquest curs que comença avui ens ha de servir per redreçar aquestes derives que fa massa anys que arrosseguem. Les demandes d'USTEC·STEs van en aquesta direcció.

Més professorat

Ens caldria 7200 docents per estar a la mateixa capacitat de servei que teníem l'any 2010. El personal de suport educatiu també hauria d'augmentar sensiblement, sobretot després de l'aprovació del decret d'inclusiva.

Demanem a totes les forces polítiques amb representació parlamentària que es deixin de discursos i que entenguin que els centres educatius obren cada dia.Necessitem un pressupost expansiu en educació, no ens podem permetre una altra pròrroga pressupostària. L'Acord signat amb el Departament el 31 de gener de l'any passat va permetre un increment de 4714 docents per al curs 17-18. No acceptarem un increment inferior per als pressupostos del 19, sobretot deprés de la pròrroga del pressupost que només ha permès contractar més professorat per atendre l'increment de matrícula i no per a incrementar la qualitat del sistema.

La recuperació de la segona hora lectiva que ja introduïa l'Acord signat l'any passat per a USTEC·STEs és irrenunciable i, si cal, ens mobilitzarem per a què el curs vinent sigui una realitat. La xifra de professorat que cal per a revertir aquesta retallada, que afecta tant a les condicions laborals com a la qualitat del sistema, no arribaria a 3000 docents.

La conversió dels terços de jornada en mitges jornades, que millorarien sensiblement les condicons del sector més precari del professorat i donarien als centre més hores per a millores en el servei, s'estima en un increment de 500 docents

La resta d'increment hauria d'anar a reduccions de ràtio, tan necessàries si volem un sistema educatiu realment inclusiu.

Menys segregació

El conseller s'ha plantejat com a objectiu acabar amb la segregació escolar mitjançant un Decret d'admissió d'alumnat. USTEC·STEs ha proposat al Conseller Bargalló, en el marc del pacte contra la segregació escolar, que la llibertat d'elecció de centre de les famílies estigués supeditada al dret a una educació de qualitat. A això, lògicament, s'hi va oposar tota la patronal de la concertada tot aferrant-se als seus privilegis. Per a USTEC·STEs, acabar amb la doble xarxa continua sent un objectiu.

Més democràcia

De les adjudicacions d’estiu es desprèn que: 

  1. De totes les adjudicacions d’estiu a jornada sencera el 78,66% han tingut la intervenció directa de la direcció. Per tant el Dit està instaurat en els centres educatius.

     

  2. Les places perfilades han passat de 4344 el curs passat a 5667 aquest curs. Això representa el 8,19% de la plantilla, quan el curs passat va representar el 6,4%. Aquest percentatge, tot i les facilitats que posa el Departament a l’hora de perfilar places (que poden anar fins a un 50% del total de la plantilla del centre), no s’ha disparat, però segueix essent una xacra perquè crea unes condicions laborals diferents (obtenció de lloc de treball, mobilitat...) en els centres educatius. Divideix i guanyaràs, és el que intenta el Departament d’Ensenyament amb la creació d’aquestes places que molt sovint provoca tensions, mals entesos, sotmetiment... Ja tenim constància que en centres on canvia la direcció (ja sigui per jubilació o per recanvi) els llocs ja perfilats han provocat molts mal entesos, tensions, etc... Perquè com ja vam avisar els perfils molt sovint no tenen res a veure amb els centres educatius si no amb les relacions interpersonals.

     

  3. 23378 vacants han estat assignades a personal interí en les adjudicacions d’estiu: el que representa que un 33,8 % de la plantilla és interina. Si sumem les primeres substitucions d’aquest curs (6134) ens anem a un 39,2% de la plantilla és interina o substituta només començat el curs. Aquesta xifra és evident que anirà creixent al llarg del curs.

    1. USTEC·STEs denuncia en la cobertura de docents d’aquest inici de curs que, en contra del que se’ns havia comunicat i amb escàs suport de la pròpia normativa, moltes substitucions i vacants de moltes especialitats (entre elles les més sol·licitades) s’han quedat sense cobrir en no haver-se introduït en els nomenaments telemàtics normals les persones que encara no tenen el requisit del màster complert però sí que tenen el compromís de treure-se’l. També volem denunciar que la UOC ja està avisant que no podrà absorbir tota la demanda que hi ha per a la realització d’aquest màster de professorat. En els nomenaments de finals d’agost 249 vacants es van quedar sense cobrir i en els primers nomenaments de setembre 179 substitucions tampoc s’han cobert.

    2. Quant a les oposicions, USTEC·STEs fa una valoració molt negativa:

      Les oposicions han estat un fracàs per a algun col·lectiu: per exemple, dels 877 interins i interines amb més de 15 anys de serveis prestats que treballen en les especialitats presentades, només 30 han estat seleccionats/des. Només un de cada 29.

      El col·lectiu interí amb força serveis prestats a l’abril estan a la feina, implicades en el seu centre (si encara que no tinguin places perfilades, tothom s’implica), poden tenir situacions familiars que dificulten un model d’oposició on la primera fase, eliminatòria, és completament memorística allunyada del treball quotidiani a l’aula.

      Aquestes persones seguiran essent cessades cada 31 d’agost, no poden estar de maternitat o malalta a 1 de setembre perquè es poden quedar sense nomenament (aquest temps es quedaria sense còmput de triennis, estadis, jubilació, ajut per mare treballadora...) CAL UN PACTE D’ESTABILITAT.

      En breu s’ha de negociar i publicar l’oferta pública i també a la tardor, s’ha de negociar el nou sistema d’accés, on ens tornarem a trobar amb un sistema obsolet amb unes proves memorístiques molt allunyades de la realitat de l’aula. Cal una doble via, explorar totes les possibilitats, sense descartar el rang de llei (com la d’acompanyament de pressupostos) que permet el concurs de mèrits segons l’article 61.6 de l’EBEP.

      USTEC·STEs creu que cal funcionaritzar al col·lectiu interí i així posar en valor la seva experiència docent acumulada a l’aula. Per aconseguir millores significatives en el sistema, en les dates de realització i en l’estabilització del personal interí cal que el col·lectiu interí es mobilitzi.

Mobilitzacions des de la funció pública

Quant a la pèrdua de poder adquisitiu real acumulat cal denunciar que el professorat de Catalunya des del 2010 ha perdut un 17,27% en les seves retribucions directes. Si sumem increments salarials indirectes com el 0,8% del FAS, 0,5% del pla de pensions, o complements com els de productivitat o l’allargament de 6 a 9 anys del primer estadi docent, ens aniríem a molt més enllà d’un 20% del nostre salari real perdut segons les situacions personals i professionals. A més encara no tenim la seguretat que l’increment retributiu minso pel 2018 que marca com a obligatori els Pressupostos Generals de l’Estat serà d’aplicació a Catalunya i quan. A la Mesa General de Funció Pública del proper 18 de setembre ens hauran de donar moltes explicacions a més de respondre a què o es comencen a recuperar condicions laborals perdudes o com a Intersindical Alternativa de Catalunya no descartem cap tipus de mobilització relacionada amb com es recuperen les diferents retallades en el marc de la negociació dels propers pressupostos de la Generalitat.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid