Fa un any, tal dia com avui vam viure una resposta. Una resposta tant a l'intent d'assalt a les finances catalanes per afectar la logística del referèndum com, el mateix dia i sense ordre judicial, a l'intent d'assalt a la seu nacional de la CUP. Va ser una mobilització espontània però que va ser capaç de resistir, de manera no violenta, l'envestida de l'Estat espanyol durant hores i hores, i va demostrar sempre la ferma voluntat del poble català de seguir el camí democràtic escollit.
No podem oblidar les cares d'aquell dia, tossudes i compromeses, de joves, àvies i persones de tots els colors polítics, unides contra els intents de repressió de l'Estat i en defensa d'un projecte polític comú. Tampoc podem oblidar que aquell dia va ser l'inici de les detencions de persones innocents del govern, càrrecs que van estar tancats dos dies a la presó per una suposada investigació contra la celebració del referèndum. Van voler instaurar-nos la por, però van aconseguir tot el contrari.
Així mateix, avui portem aquest infame cotxe de la Guàrdia Civil com a símbol del ridícul d'una (in)justícia espanyola que ha empresonat dues persones que van pujar sobre aquest cotxe, com tantes altres, per desconvocar una concentració pacífica. També manifesta el ridícul d'un Estat que va creure i creu que amb la repressió i la violència podria aixafar la voluntat de tot un poble.
Cal no oblidar que, 11 mesos després, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez continuen injustament tancats a la presó. No oblidem que l'Estat continua reprimint l'independentisme i qualsevol altre expressió de rebel·lia. És per això que continuem denunciant aquesta injustícia i reclamant la llibertat de les preses, les exiliades i totes les represaliades. Per últim, recordem, com al 20S, que quan som més fortes i estem més unides és quan el poble marquem el camí. És només d'aquesta manera que aconseguirem allò que ens proposem.
Sortiu al carrer, participeu en assemblees i prepareu-vos per la #TardorCalenta.
L'1 d'octubre ens farem escoltar.
