La CUP de Bnyoles s'ha adreçat al president de la Generalitat per demanar-li que reconsideri la decisió, ja anunciada, d’assistir a la gala dels premis del Banyolí de l’any.
Explica la formació que "aquesta gala en concret, i aquests premis en general, són un invent recent del nostre alcalde, el senyor Miquel Noguer. En cap cas són fruit d’una tradició arrelada a la ciutat ni un esdeveniment que representi el sentiment majoritari dels banyolins. És més aviat un esdeveniment teledirigit per l’alcalde per distingir persones de la nostra ciutat sense cap mena de perspectiva col·lectiva. És una premi totalment clientelar i elitista. Com ho és la cerimònia de lliurament dels premis, una gala tancada a la ciutat, en la qual no participa el teixit associatiu: els convidats són restringits i la majoria de la població els ignora".
També argumenta que "a Banyoles hi ha molts esdeveniments de caire popular, que sí que són reconeguts com a propis per la majoria de ciutadans i, per tant, serien molt més adequats per rebre el President a la Generalitat. Sense anar més lluny, d’aquí un mes comença la festa major de Banyoles, Sant Martirià, esdeveniment que compta amb un gran consens i on participen moltíssimes entitats i veïns de la ciutat. Segur que hi seria molt benvingut".
Afegeix la formació que els premis Banyolí de l’any suposen una despesa econòmica que no és proporcionada a l’escàs interès que genera entre la majoria de banyolins. En edicions anterior, només en la gala, l’ajuntament es va gastar prop de 30.000 euros, una xifra superior al cost anual de la majoria d’equipaments municipals. Aquest és el model de despesa que vostè, president de tots el catalans, vol per als nostres pobles? Molts diners gastat en una sola tarda, en un esdeveniment restringit i amb aforament limitat, mentre es condemna la cultura, la resta de l’any, a uns pressupostos de misèria?
Per la CUP, tots som Banyolins de l’any. En una situació de grans dificultats econòmiques per la majoria de la població, amb la violència sistemàtica contra les dones i l’actual regressió de drets individuals i nacionals, no es poden fer distincions, i hem de ser capaços de veure que només arribar a final de mes ja és un acte extraordinari que hauria de merèixer un reconeixement.
