Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Érem de procedències, condició i idees diverses. Érem plurals com plural és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.
Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem continuades fent. És el nostre compromís i ningú no ens apartarà d’aquesta conducta.
L’èxit del primer d’octubre es va començar a forjar aquell dia, quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.
Aquell 20 de setembre va ser el presagi del primer d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’estat ens imposava.
Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a mantenir-nos tossudament lleials als principis i als valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.
Des de la presó, continuem lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció, us encoratgem a no defallir.
Sabeu que la nostra presó és injusta com injust serà el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.
Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.
No deixem, però, que la seva ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin ni ens canviïn. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.
Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres continuarem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret de ser República i de viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més no estiguin devaluades.
Gràcies per ser-hi! Llum als ulls i força al braç!
Presó de Lledoners,
20 de setembre de 18
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
